NaNoWriMo: no apte per a procrastinadors

Novembre. Reviso l’agenda del mes. Hi ha una alerta ben grossa en vermell, subratllada i en negreta. Cinc noms de persones que conec i una etiqueta: NaNoWriMo. En llenguatge friki-literari significa que si em trobo alguna d’aquestes cinc persones i no em saluda, no passa res. Si em saluda però no em reconeix, no ho tindré en compte. I si s’atura davant meu i es posa a plorar de des­esperació, m’oferiré a la manera de Sheldon Cooper a convidar-la a una beguda calenta carregada d’empatia.

NaNoWriMo és l’acrònim de National Novel Writing Month o El Mes Nacional per a Escriure Novel·les. Una convocatòria internacional, de caràcter anual, que desafia els seus agosarats participants a escriure una novel·la en un mes (concretament, en aquest mes de novembre). Unes 50.000 paraules en 30 dies. Unes 175 pàgines. Això suposa 1.666,666666 paraules o unes cinc o sis pàgines al dia. Cada dia. Sense faltar-ne cap. O si no hi ha més remei, es pot no escriure en un, però les xifres es dupliquen i llavors el repte comença a ser aclaparador (si no ho era d’entrada).

Sóc molt fan d’aquesta iniciativa en què, tot s’ha de dir, mai he participat. I el meu entusiasme no té tant a veure amb la qualitat de les obres resultants com amb el fet que serveix per posar a prova el compromís d’un autor amb si mateix i la seva capacitat real d’escriure una obra. En disset anys d’activitat, les editorials s’han interessat per uns 300 exemplars, entre els quals mitja dotzena han esdevingut best-sellers. El que potser ens sonarà més és Aigua per a elefants, de Sara Gruen (Ara Llibres), ni que sigui per l’adaptació al cinema que van protagonitzar Robert Pattinson i Reese Witherspoon.

Però, com he comentat, el que és interessant d’aquesta iniciativa, que enguany s’espera que superi els 400.000 participants d’un centenar de països (Andorra inclosa), és posar-se a prova com a escriptor i no ajornar més (prou de procrastinar) el desig d’esdevenir-ho. El resultat serà un esborrany (una merda execrable, que diria Hemingway), però un primer pas necessari per aconseguir una obra publicable. Com expliquen els organitzadors: “Aquest enfocament suïcida t’obliga a abaixar les teves expectatives, a prendre riscos i a escriure sobre la marxa.” Un mètode de treball més funcional i eficient del que pensem. Així s’entén que alguns títols molt coneguts haguessin estat escrits en 30 dies o menys: El jugador, de Dostoievski; Estudi en escarlata, de Conan Doyle; L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde, de Stevenson, o El noi del pijama de ratlles, de John Boyne.

Molta sort, Wrimos (participants de NaNoWriMo). Si ens trobem pel carrer, al cafè convido jo.