Primera victòria. Quatre partits després, el BC MoraBanc ja pot dir que té un triomf. És la primera d’aquest nou projecte, comptant els partits de pretemporada, contra un club d’ACB. Van dir i també donava la sensació que s’havia fitxat millor que mai. L’arribada de Drew Crawford, la de Codi Miller-McIntyre, la d’Amine Noua o també la d’un projecte que podria acabar sent un gran jugador, Mario Nakic. Primer afronten una pretemporada atípica amb jugadors lesionats i d’altres jugant en posicions que no són seves. Tot seguit perden a la pista del Coosur Reial Betis després d’una pròrroga forçada per un triple estratosfèric de Clevin Hannah. Cauen contra el Reial Madrid i a continuació van a Fuenlabrada i també mosseguen el parquet. Viatgen a Burgos i perden. I llavors arriben els nervis. De fet, els nervis van començar a aflorar abans, però va ser Gorka Aixàs qui va prendre la iniciativa. Va voler donar un toc d’atenció. Com s’ho van prendre els jugadors? A saber. El que era clar és que no es podia anar així per les pistes, amb una fragilitat mental impròpia de jugadors professionals i també amb aquesta sensació de derrota abans de començar qualsevol partit. Com a tot a la vida cal treballar i aplicar-se. Mai es guanya alguna cosa sense haver de picar pedra. Això sí, no calen els tocs d’atenció. Quan venen és que ja és una situació límit. Contra el Gran Canària, el BC MoraBanc no va demostrar estar massa fi en el seu joc. Té molts dubtes i comet errors molt infantils, especialment en atac. Sigui com sigui, va competir. No es va deixar anar. Calen uns mínims i aquests, abans de l’esbroncada del presi, no hi van ser. N’hauran après ja? O tocarà tornar a amagar les orelles? Veurem...
