N’aprendrem?

Andorra porta ja dues setmanes de confinament i la majoria de nosaltres estem a les nostres llars. Tots, en major o menor mesura, llegim, veiem pel·lícules i sèries, escrivim, dibuixem, toquem un instrument, fem –almenys ho intentem– exercici i una infinitat de coses per mantenir-nos ocupats durant les 24 hores.
L’altre passatemps, evidentment, són les xarxes socials i qualsevol cosa a internet que ens pugui entretenir. I és en aquestes xarxes que fa dies que veig que moltes persones es plantegen, ja sigui en articles d’opinió als diaris o en posts en els seus perfils de Facebook o Twitter, una pregunta simple: n’aprendrem una mica, de tot això?
És clar que estem davant d’un succés mai vist en la història de la humanitat. Mai abans –ni en les dues grans guerres mundials– s’havia paralitzat pràcticament el món sencer. I de sobte, ens trobem davant una qüestió bàsica: us heu adonat que dues de les coses que més implorem per consumir i mantenir en bones condicions són les dues a les quals, durant la vida normal, menys importància els prestem?
Una és la salut. És clar que ningú de manera conscient ni pensa ni vol tenir un sistema de salut deteriorat, però la realitat és que, encara que sigui de manera indirecta, l’orientació del nostre vot en les eleccions defineix –aquí sí de manera directa– la classe de política sanitària que posarà en pràctica el govern que guanyi les eleccions.
L’altra és la cultura. Ja són diversos els països que han fusionat el ministeri de Cultura amb el d’Esports –ja em direu vosaltres què tenen en comú– i ens hem trobat amb situacions on el ministre de Cultura era nomenat al final del mandat, gairebé a contrarellotge, com si fos l’aneguet lleig del Govern.
La trista realitat és que bàsicament Occident i la resta dels països desenvolupats fa massa temps que es preocupa per vendre telèfons mòbils, portar l’última tecnologia 5G a tot arreu, fabricar cotxes i altres accessoris de luxe i sembla que li ha importat ben poc una qüestió important, la qual tenim davant dels nassos i que aquest Estat de benestar que tant ens agrada, no ens deixa veure: som éssers mortals.
Però com que volem que l’irreversible succeeixi el més lluny possible del present, ara sortim corrent a buscar menjar i paper higiènic i ens adonem que les diverses polítiques d’Estat van portar com a conseqüència retallades sanitàries. I resem perquè no sigui tard i sortim a les terrasses a felicitar el personal sanitari perquè som a les seves mans i ens quedem sense mascaretes, que no són ni més ni menys, que un tros de tela.
I ara valorem el que costa crear una cançó, una pel·lícula o una pintura. I ja ni parlem del que significa ensenyar i entretenir els nostres fills.
Llavors, quan tot això acabi, ¿tindrem més consciència sobre certes coses a l’hora de votar? Ens deixarem d’exigir que la cultura sigui gratis a internet? En definitiva, n’haurem après alguna cosa?