Natàlia, no siguis periodista

La meva neboda Natàlia vol ser periodista. Em sento culpable d’haver-la influenciat. Espero que no, que hagi estat voluntat seva. Se m’acuden moltes maneres de fer-la canviar d’opinió. Li diria: Natàlia, hi ha molta precarietat laboral, horaris esclaus, sous baixos. La professió periodística està molt mal pagada (no em cansaré mai de repetir-ho). En moltes professions l’experiència, entesa com a trajectòria professional amb coneixements demostrats i fets públics, és un plus que té un cost i es paga. A la nostra, poques empreses cuiden els seus treballadors sèniors. El més important és omplir pàgines, o minuts de tele i ràdio com a xurros i ja està. La qualitat d’aquesta experiència queda en un segon terme, i aleshores si es vol créixer (professionalment i econòmicament) només has d’accedir a càrrecs directius, on deixes aparcada la professió per fer tasques més administratives. Però, a més a més, si tot això no t’importa tant, Natàlia, i a tu el que t’agrada és comunicar, escriure, informar, també et diré que no és gens fàcil, i aleshores has de ser crítica i estar disposada a no agradar a certs subjectes de les notícies. “Periodisme és publicar allò que algú no vol que publiquis. Tota la resta són relacions públiques”. Aquesta cita atribuïda al periodista i escriptor britànic George Orwell, defineix la tasca en què ens trobem els comunicadors. Molts cops ens veiem obligats a fer publicitat i d’altres tenim la llibertat de fer periodisme, i s’ha de saber viure amb aquesta dualitat. Amb tot, si encara estàs convençuda de voler ser-ho, et diré que si ho vius amb passió, ser periodista és la millor professió per seguir aprenent coses noves cada dia.