Natura morta sobre (o sota)formigó

Les nostres societats (avançades, en podríem dir) tenen tendència al formigó. Formigó d’aquell tan bo, d’aquell que ens costa suor i llàgrimes enretirar-lo quan hi volem (necessitem!) posar... més formigó. És una autèntica passió. Parcs de formigó –amb torretes per donar un toc de verd, això sí–, camins de formigó. Fins i tot rius de formigó. Aquest darrer és un cas d’estudi. Primer vam recobrir-ne el llit i també les parets. I després fins i tot hi vam posar la tapa, talment com un sepulcre.

D’exemples, en aquestes valls, n’hi ha a cabassos. La plaça de la Rotonda d’Andorra la Vella n’és un de bo. Fa temps es va cobrir amb una estructura que recordava els raiers baixant per la Valira. Era una mena d’enfustat amb diverses obertures. Avui, el riu ha perdut presència, i el rai ha donat pas al que semblaria més aviat la coberta d’un transbordador. És clar que, mirat així, podríem dir que hem progressat. És com qui tenia un 600 i avui condueix un Ferrari.

Més avall, un altre cas. Davant del Prat del Rull hi ha projectat construir dos ponts que han de donar sortida a uns vials per sobre de la Valira en un tram comprès entre dues rotondes molt properes entre si, que també cobreixen el riu. I si caminen seguint el curs, amunt o avall, altres obres d’aquest tipus trobaran. Tinguin per cert que el patrimoni natural quedarà ben conservat per als que han de venir. Gran sorpresa tindran quan descobreixin aquesta peça de gran valor. Una natura morta, però aquest cop no sobre tela. Sinó sobre (o sota) formigó. Del bo, això sí.