La notícia que tancar Naturland podria costar entre 14 i 15 milions d’euros al Comú de Sant Julià obliga a parlar del parc amb realisme. El problema no és només que el model no hagi funcionat, sinó que durant anys no s’ha sabut trobar una alternativa viable.

Si hagués estat responsabilitat meva, no hauria creat mai un projecte amb un parc d’animals tancat i unes atraccions a la cota 1.600, massa allunyades del poble i -amb l’excepció del Tobotronc i l’Airtrek- de qualitat discutible. Però una cosa és no haver-lo creat i una altra tancar-lo sense més. Després d’anys d’inversions públiques, el Comú de Sant Julià de Lòria hauria de pagar encara per deixar de tenir Naturland, amb un cost que comprometria durant anys la capacitat inversora de la parròquia.

Per això el tancament no és una opció viable. Però evitar-lo no pot significar continuar fent el mateix.

Hi ha coses que s’estan fent bé: la potenciació de l’esquí de fons i l’aposta estival pel senderisme, la BTT i la natura. De fet, aquesta era l’essència de la Rabassa abans que existís Naturland. I cal consolidar-la.

El problema és que Naturland continua massa lluny de Sant Julià. El visitant arriba, fa la seva activitat i marxa sense trepitjar la vila. Així és difícil que el parc beneficiï el comerç i la restauració. No cal haver estudiat a la Sorbona per entendre que cal connectar-lo amb el poble.

Cal connectar la cota 1.600 amb la vila mitjançant un giny o una atracció que arribi al centre del poble. Si el Tobotronc hagués començat i acabat a Sant Julià o si disposéssim d’un telefèric -com a la Massana-, avui probablement parlaríem d’una altra manera del seu impacte econòmic.

I de les crisis no se surt només retallant, sinó invertint bé. Durant el mandat Vila (2015 – 2019) es va parlar d’una tirolina de sis carrils. L’actual Comú, després de criticar la idea, n’ha recuperat el concepte amb una versió de segona. Si es vol transformar Naturland, no es pot oferir al visitant una proposta sense ambició. Qui hi va busca natura, emoció i qualitat.

La regla és senzilla: potenciar el que funciona i tancar el que no. El Tobotronc n’és un bon exemple; el parc d’animals, un error de concepte que es va encertar a clausurar. Ara cal decidir què fer amb les instal·lacions buides i continuar venent Naturland com un espai de família, natura, esport i emocions, vinculant-lo al comerç, la restauració i l’oferta hotelera de la parròquia.

Sant Julià ha de convertir-se en la porta d’entrada a Naturland. Cal connectar la vila amb la cota 1.600 i aprofitar millor el riu, l’aigua, la natura i espais com el Rocafort per crear una primera experiència del parc a la cota 1.000. Naturland no hauria de començar a la muntanya, sinó al poble.

També cal gestionar-lo com una empresa: una plantilla fixa reduïda i una altra de fluctuant en els períodes de màxima afluència; obrir quan sigui rendible i tancar quan no ho sigui; i apostar per una restauració que sigui experiència i font d’ingressos.

El Comú no pot continuar indefinidament sent el banc de Camprabassa. Cal trobar capital i una gestió més eficient. Però alerta amb la privatització de Naturland. La Rabassa és un espai emblemàtic per als lauredians i un actiu estratègic de la parròquia. No podem permetre que, després d’haver-hi invertit durant anys milions de diners públics, acabem socialitzant les pèrdues per privatitzar-ne els beneficis. Una cosa és trobar un soci que aporti capital i gestió; una altra, vendre Naturland.

Naturland no necessita continuar existint per inèrcia. Però tampoc s’ha de tancar. Necessita connectar la muntanya amb el poble, la natura amb l’activitat econòmica i l’aventura i l’esport amb una experiència turística de qualitat.

Si no es fa, els 1,5 milions aprovats només hauran servit per comprar temps. I el temps, a Naturland, ja fa massa anys que és l’actiu més car de tots.