“Hi haurà d’haver una actualització de tot plegat. Tant dels preus dels productes com segurament del preu dels salaris”. D’aquesta manera el president de la Confederació Empresarial Andorrana plantejava la setmana passada la necessitat d’avaluar la conveniència d’apujar el sou als treballadors davant l’escalada de la inflació i el conseqüent increment del cost de la vida. Una qüestió que “s’està estudiant” però que advertia que “no depèn exclusivament de nosaltres, també del Govern”.
Que salaris i cost de la vida al país cada vegada estaven més desfasats era una evidència que ja fa temps que denunciaven els sindicats, i ara, amb aquest increment generalitzat de preus, la situació i la pèrdua de poder adquisitiu de bona part dels treballadors, que han vist com els apujaven el lloguer, la factura de la llum i bona part dels productes i serveis que consumien però no el sou, s’ha agreujat.
Per això és positiu que des de la patronal s’obrin aquest tipus de debats, on segurament també alguna cosa hi han tingut a veure les dificultats amb què es troben molts empresaris per trobar treballadors, malgrat que s’adverteixi que “cadascú a dins de la seva empresa ha de veure quina és la seva situació i com el pot afectar”. I és que és precisament aquest argument del temor a com pot afectar els comptes de les empreses el que s’ha utilitzat des de l’actual Govern, però també dels dos precedents, i des de les forces que li donen suport per no voler ni tan sols plantejar-se mesures com les d’establir per llei l’obligatorietat d’actualitzar salaris amb l’IPC o d’una tretzena paga.
