La identificació i comprensió dels trastorns de salut mental en els nens i adolescents és una tasca complexa i delicada. Les famílies es troben sovint en una situació d’incertesa i estrès a l’hora de buscar respostes i suport per als seus fills i familiars.

A diferència d’altres estats mèdics, els trastorns de salut mental sovint presenten dificultats en la diagnosi, fet que pot generar frustració i confusió en els pares i familiars.

La manca de claredat en els símptomes i la similitud entre alguns trastorns poden complicar enormement la tasca dels professionals sanitaris. Les conseqüències d’aquesta dificultat es tradueixen en errors en els diagnòstics inicials. Un exemple que hem viscut ha estat un pacient molt jove que estava diagnosticat de fòbia social, després d’anys li han acabat diagnosticant autisme. Ha estat medicat per una malaltia que no era la seva, amb un grau de Conava que no és el que  li correspon. 

Començar una altra vegada  amb tot el desgast que porten, a aquestes famílies se’ls fa molt costa amunt.

Aquests mals diagnòstics generen una pèrdua de temps i recursos que podrien haver estat utilitzats de manera més efectiva per al benestar del jove.

Les estadístiques, de salut mental (de fora del nostre país) supatllen aquesta problemàtica. Segons dades recents, aproximadament el 20% dels nens i adolescents poden patir algun tipus de trastorn de salut mental. D’aquest percentatge, una proporció significativa experimenta dificultats en la recepció d’un diagnòstic precís i adequat en el moment inicial de la seva presentació als serveis de salut mental.

A més a més, l’escassetat d’informació clara i de suport adreçat a les famílies contribueix a l’angoixa i la incertesa que es viu en aquests moments. És imprescindible que les famílies coneguin els seus drets en aquest context i tinguin accés a recursos que els permetin obtenir segones opinions i orientació especialitzada. La Conava ha de ser un recurs àgil, les famílies han de ser coneixedores  des de l’inici, han d’estar informades dels drets i dels passos que han de tenir per accedir-hi.

En aquest sentit, una millor difusió i explicació sope com funcionen els processos de diagnosi, els passos a seguir per aconseguir ajuda i quines opcions tenen les famílies per accedir als serveis adequats, és crucial. És necessari que les institucions sanitàries i les autoritats posin especial èmfasi en aquesta àrea i ofereixin suport suficient per a les famílies que s’enfronten a aquests reptes.

L’objectiu no és posar etiquetes, sinó entendre i abordar les necessitats dels nens i adolescents. Conèixer el diagnòstic permet a les famílies accedir a programes i teràpies específiques que poden millorar significativament la qualitat de vida dels seus fills i familiars. A més, una comprensió més àmplia i una millor informació podrien contribuir a una comunitat més empoderada i involucrada en la gestió i suport de les persones amb trastorns de salut mental.

En conclusió, la necessitat d’una millor comprensió, suport i recursos per a les famílies amb persones que pateixen trastorns de salut mental és imperant. Això inclou una millor educació i suport per a les famílies, així com una major sensibilització de la societat en general. La salut mental infantil necessita una atenció més destacada i recursos que permetin una millora en els processos de diagnosi i suport, assegurant un millor futur per als nens i adolescents afectats i les seves famílies.

Com a associació sabem que s’està treballant  des de les institucions per millorar,  i ho  agraïm, però cal més celeritat i molts més recursos per a la millora de la salut mental!