Necessitem arguments per convèncer
Soc molt novata en això de seguir comissions legislatives o debats al Consell General. Més que novata, és que fins ara no m’ha tocat treure el nas en un àmbit nou per a mi, tot i que quan era jove he de dir que m’hauria agradat dedicar-me a la política, potser pel mateix motiu que vaig decidir estudiar Periodisme o abraçar una opció de vida: aportar el meu granet de sorra per ajudar els altres. Potser per això soc més llepafils a l’hora de fixar-me en els arguments que es donen, o més aviat que no es donen, per avalar certes decisions. I el cas és que la setmana passada vaig estar temptada en diverses ocasions de sortir a trobar la ministra d’Afers Socials per dir-li, ni que fos sotto voce, quan va comparèixer a la comissió legislativa del seu ram, que podia esgrimir uns arguments que ni ella ni la secretària d’Estat van donar per motivar els nous preus públics dels sociosanitaris. Arguments que a mi em semblaven d’allò més accessibles per explicar el cost de cadascun dels mòduls i serveis tenint en compte els professionals que hi participen i què suposa l’atenció amb un determinat grau de dependència. Amb xifres concretes. Crec que han venut malament el producte. Ara bé, vaig quedar també una mica decebuda del paper del PS en la sessió del Consell General perquè de seguida es va veure “vençut” i fins i tot va estar a punt de retirar la moció presentada. I, en general, em va semblar trist el debat i desorientador fins al límit perquè cadascuna de les formacions treballava amb xifres diverses pel que fa als llindars econòmics de les prestacions. I si nosaltres no ens aclarim, ho faran els nostres padrins? I les famílies?