El 23/06/2016 el Regne Unit va decidir en referèndum deixar de ser membre de la Unió Europea. Això implica que ara els 28 han d’afrontar aquesta situació que naturalment aportarà canvis en la UE.

Per Andorra, que participa en una negociació per entrar al mercat únic europeu, però no per ser un estat membre de la UE, el Brexit no hauria de tenir incidència en les nostres aspiracions de participar en el mercat únic.

La ciutadania està, en general, molt lluny de conèixer la diferència entre les dues coses, i en conseqüència no participa en un debat social en un tema tan important com és l’acostament amb la UE. Com escriu en Pere López: “Pensant en les noves generacions i en els nostres fills, per oferir-los un camp de possibilitats més ampli, l’acord amb la UE és clau per a la prosperitat futura del país; és condició clau i necessària (encara que no suficient) per poder impulsar sectors estratègics, l’economia i generar creixement i més llocs de treball. Sense participar en el mercat únic tota internacionalització de l’economia no és possible ni creïble ni a casa nostra ni sobretot en els entorns empresarials en l’àmbit internacional.”

És imprescindible que el nostre Govern, vista la magnitud que suposa l’acostament amb la UE, obri un vertader debat social amb participació ciutadana i dels col·lectius afectats. Cal explicar què guanyem i què cedim en aquestes negociacions.

El Govern disposa d’un equip d’experts assessors que ens podrien informar millor. És també una obligació que la informació sobre l’estat actual de les negociacions arribi al Consell General.

L’ex-comissari europeu Pedro Solbes va alertar que la UE podria demanar contrapartides com a moneda de canvi en les singularitats que proposi Andorra, i va recordar que Europa camina cap a “l’harmonització fiscal” i cap als “règims similars”. Va explicar que si Andorra demana que es conservin especificitats en àrees com el tabac, també la UE pot plantejar-li certs esforços. Europa avaluarà totes les particularitats que Andorra defensi, però que algunes es consideraran i d’altres no. Es buscarà que la relació sigui raonable. Els règims fiscals divergents poden ser temporals, normalment no són permanents i van apropant-se al règim general.

Qui ens havia de dir, seixanta anys després de la creació de la Unió Europea, que ara ens trobaríem davant una Europa en crisi! Els temes relacionats en definir quines seran les futures relacions entre la Unió Europea i Anglaterra després del Brexit seran prioritàries per a la Unió Europea i podran alentir els tractats amb Andorra. No per això hem de fer una pausa en les negociacions.