Neix el Moviment AD.HOC

Una espècie d’inèrcia ha dut el món, i de retruc Andorra, cap a un model que ha sobrepassat els límits de sostenibilitat. Créixer a cop de totxana, ciment i asfalt en detriment de la preservació de la natura en un país de només 468 quilòmetres quadrats, era, i continua essent, un contrasentit major.
Andorra està perdent la qualitat de país per convertir-se en un producte. No en va, alguns han volgut transformar el país dels Pirineus en “marca Andorra”. Si un país, una regió, una ciutat disposen d’una autenticitat i qualitats pròpies ja es defineixen per si mateixes sense la necessitat que gurus els vulguin penjar qualificatius, com si es tractés d’un article en venda, cosa que malauradament, si no aturem la tendència, ben aviat així serà.
Un país és un lloc per viure-hi, no per vendre’l. La profusió d’agències immobiliàries, l’augment del preu de venda de terrenys, locals i pisos, l’increment dels lloguers, d’habitatge o comercials limita l’accés a aquestes propietats a una clientela restringida amb molt poder adquisitiu alhora que cada cop menys andorrans o residents establerts des de fa temps hi poden pretendre.
Les conseqüències són múltiples: viure a les parròquies centrals esdevé prohibitiu, i la inflació de preus ja s’estén fins a la Seu d’Urgell tot perjudicant, no solament el poder adquisitiu de la classe assalariada i d’empresaris petits i majoritaris a Andorra, sinó que de retruc aboca una part de la nostra societat a un risc de pobresa extrema. Si no hi posem remei, delinqüència i violència podrien ser el nostre pa negre de cada dia. La seguretat i qualitat de vida quedaran malmeses. ¿Seran els nostres recursos naturals, com l’aigua, suficients? Us n’anirem parlant, compartirem el debat amb vosaltres. La vostra aportació serà benvinguda.
Cert que la greu situació epidèmica complica les coses alhora que exigeix decisions ràpides, valentes i certament difícils, i és aquí que la ciutadania pot i té el deure de plantejar aquestes problemàtiques i ajudar a prendre decisions. El mateix cap de Govern ens deia en una resposta a una petició sotmesa fa pocs dies: “Comparteixo amb vostè la satisfacció per l’acollida que ha rebut la seva iniciativa, amb prop de 1.870 signatures, fet que demostra que l’agenda no la daten només els responsables polítics, perquè és evident que hi ha qüestions que no es poden resoldre des dels despatxos, sinó que cal un debat serè amb la participació de les ciutadanes i els ciutadans”.
És en aquest esperit que neix AD.HOC, un moviment apolític i ciutadà obert a tothom amb ànsies de dimensionar Andorra a les necessitats dels seus habitants sense malgastar els seus recursos naturals i sobretot per vetllar perquè Andorra tingui un futur harmoniós.