Llistes, llistes, hem de fer llistes. Llistes dels millors llibres de l’any, de les millors cançons, dels més venuts, de les més escoltades, llistes d’experiències en llocs fantàsticament preparats per gaudir en aquesta Disneyvida que tenim, llistes de desitjos i de propòsits per al nou any. Llistes de sèries, sobretot, moltes llistes de sèries per mirar en una dimensió paral·lela del temps i de l’espai, perquè en aquesta és físicament impossible. Llistes per descarregar, per valorar, per puntuar, per comprar en aquesta Blackvida que vivim. 
Vull fer-les totes, començo per les musicals. Abans eren mix, Max mixs, ara Playlist. Hi poso Daddy Yankee, Bad Bunny, Bad Gyal i Karol G, tots alhora i aquí m’aturo. Qui més hi puc posar que no vocalitzi gaire i canti a batzegades i sospirs? Vaig a la llista dels llibres, que potser aniré una mica més de pressa. No tinc temps per perdre, tot això s’ha de fer ràpid, amb ritme, sinó la gent s’avorreix i canvia d’articulista, però que no ens exploti el cervell, això dels llibres i de llegir és lent per definició, vol temps, vol calma, vol lentitud.
La llista de llibres per destacar, per regalar, per llegir durant el nou any sempre pot estar encapçalada per dos clàssics, en absolut novetats però això és completament igual: Tot és mentida i Esplendor i glòria de la internacional papanates, dos reculls d’articles de Quim Monzó, retrat de la societat contemporània, que cada dia guanyen més vigència. Ressaltats els dos clàssics, una opció de plena actualitat és la biografia que ha escrit Genís Sinca: Candel, dedicada a un home que va escriure més de quaranta llibres, entre ells el famós Els altres catalans, i que va dedicar la vida als més marginats, a un barri ple de barraques, la zona Franca i Montjuïc i que va dir: “Ningú  sap què és néixer en un bon lloc, on et pots quedar i anar fent la teva. Hi ha gent que no sap el que és, això. Caldria remarcar-ho per saber-ne apreciar el valor real.” Algú que amb persones com el doctor Carles Ribas, la mestra Pepita Casanellas, el capellà Jaume Cuspinera i Elias Ortiz van dedicar la seva professió i la seva vida des dels anys 40 fins als 80 als més marginats de Barcelona, immigrants que vivien en barraques o dins d’edificis abandonats com ara l’estadi olímpic de Montjuïc. Sense perdre mai el bon humor ni la paciència, Candel conversa amb Sinca sobre la vida que va viure i les novel·les que va escriure. 
A la llista també hi podríem posar la versió en novel·la gràfica El museu de l’elefant, del tàndem Joan Peruga i Carles Pellejero, una versió reduïda i dibuixada de la novel·la amb la qual Peruga retrata i analitza l’evolució d’Andorra durant el segle XX, en la qual gràcies a Xavier d’Areny-Plandolit i l’anarquista Mariano analitza què és el progrés i què significa per al país, quin impacte té, què i on cal construir i fins a quin límit cal créixer. Més actual impossible.