‘Nel blu dipinto di blu’

Nel blu dipinto di blu és el títol de la cançó (coneguda popularment com a Volare) interpretada per Domenico Modugno al Festival d’Eurovisió del 1958. Va quedar en tercera posició i va esdevenir un dels més grans èxits d’Eurovisió, l’única eurocançó que ha arribat al Top 1 als EUA. Els dos Grammy aconseguits i haver estat una de les cançons més versionades de la història permeten entendre la felicitat que sentia Modugno quan cantava allò de E volavo, volavo felice più in alto del sole...
Però avui no parlaré d’Eurovisió, malgrat que cinquanta anys després d’aquesta estrena em toqués donar els punts al mateix Festival d’Eurovisió en nom d’Andorra Televisió... Avui parlaré del blau pintat de blau o, dit d’una altra manera, dels vols que han arribat al nostre país al llarg de la història, sobretot ara que torna a sonar el nom d’Andorra Airlines.
Ja havia parlat en el primer volum de Històries de la nostra història del fatídic vol que va tenir lloc l’any 1956 quan el pilot Adonis Moulène (1917-1956) va aterrar en un camp de Santa Coloma amb una Broussard MH1521 qua intentava convèncer el Consell General de la necessitat de crear un aeròdrom al país. En la demostració de l’endemà el pilot va estavellar l’avioneta i va morir pocs dies després. Però abans d’aquesta gesta, corria l’any 1932 quan el pilot Josep Canudas Busquets (1894-1975) feia realitat la línia aèria Barcelona–la Seu d’Urgell amb un Farman F194, amb motor Hispano Suiza, i una capacitat per a quatre passatgers.
Aleshores ja es feia un viatge diari amb sortida de l’aeroport del Prat. Arribava a la Seu a les onze del matí i tornava a dos quarts de cinc de la tarda, emprava en cada trajecte uns 50 minuts de vol aproximadament, i la tarifa establerta per passatger i viatge era de 75 pessetes (0,45 euros). Fins i tot es va crear un segell de correu aeri el mateix 1932, mai emès i de dubtosa autenticitat, que encara avui es troba en subhastes filatèliques amb el nom d’Andorra i la paraula sobretaxa.
Per desgràcia aquesta aerolínia va aturar els seus serveis pocs dies després de la inauguració per culpa de la mort del seu artífex, Jaime Nadal Maimó, de qui ja vaig parlar en un altre article. Anys més tard, entre 1982 i 1984, uns vols d’Aviaco entre Barcelona i la Seu, amb un Fokker F27-60, revifaven l’aeroport de la capital alturgellenca, gràcies a un acord econòmic entre la filial d’Iberia i els presidents Jordi Pujol i Òscar Ribas. Una altra iniciativa que moria al cap de poc temps d’haver-se inaugurat...
Caldrà veure ara si Andorra Airlines tindrà o no la mateixa sort que els seus antecessors, doncs ja va anunciar els primers vols l’any 2015 i no ha estat fins fa pocs dies que ha aterrat un ATR-72 a la Seu. I és que com diu el gran Woody Allen, als avions el temps es passa volant.