Nen, calla!

Al col·legi em deien “calla” i a casa em deien “prou”. “Nen, calla.” “Nen, estigues quiet.” “Nen, et clavaré un bolet.” “Nen, no toquis”. “Nen, no esvalotis.” “Nen, què fas!?” “Nen, no et toquis el nas.” “Nen, tanca la boca.” Nen, nen, nen... “Calla!” Si tots calléssim... Com molesten els que parlen, oi? La selecció absoluta de futbol va tancar dimarts la seva segona Nations League com a pitjor combinat de les 55 seleccions que hi participen. Fins i tot va ser superada per San Marino pel valor dels gols. Un menys 3 San Marino i un menys 10 Andorra. Estan segurs que les coses s’estan fent bé? La setmana la tanquen amb un balanç de 15 gols rebuts i 1 gol a favor. És cert que 7 pertanyen a Portugal, a l’amistós que es va jugar sense públic i sense cap mena de pressió a Lisboa. Matiso: sense públic i pressió. Portugal  és la vigent campiona d’Europa i la Nations League. Totes les seleccions europees són superiors a Andorra. Cert. Això sí, hi ha partits on se’ls ha vist competir i a més a més amb públic a les graderies. Moltes seleccions, les conegudes com a petites, han progressat en tots els nivells. De fet, el millor exemple és Letònia, que ha passat de sumar empats sense gols a rebre un 0 a 5 de premi. Mentrestant, aquí i a fora, de futbol se’n parla poc. S’han carregat –no per motius esportius, sinó més aviat per no parlar el mateix idioma– el jugador amb més partits com a internacional. S’hauria pogut quedar callat com han fet molts altres a qui han premiat pel silenci. Ja m’ho deien de petit: “Nen, calla!” Però... i l’autocrítica? Els últims debutants  en l’absoluta tenen 20 anys més que el seu substitut. Què ha passat durant aquests anys? Millor callar. Que vagin fent. Total, qui dia passa any empeny. No passa res si perdem, perquè som qui som. És evident. El premi és per a qui calla. El càstig per a qui parla.