Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de AGrebennikova

Alexandra Grebennikova

Escriptora

 

 

Nets de Lenin

Nets de Lenin




Tal dia com avui, fa cent anys, el Consell dels Comissaris del Poble de la República Federativa Socialista de Rússia signava el decret que proclamava el Terror Roig contra els enemics del nou ordre. Era divendres, el 5 de setembre de 1918. Feia una setmana que l’anarquista Fanni Kaplan havia disparat tres trets a Lenin, a qui considerava traïdor dels ideals de la revolució. El bolxevics hi van veure la mà d’espies de l’imperialisme mundial, i van respondre amb una onada d’execucions i detencions que resultà en la mort de centenars de milers de persones. Feia poc que Rússia havia sortit de la Primera Guerra Mundial per capbussar-se de ple en els horrors de la guerra civil.

Quan vaig néixer jo –quasi seixanta anys més tard– a la Unió Soviètica no hi havia cap descendent visible dels poderosos del règim vell. A diferència d’altres guerres civils –com l’espanyola– no hi quedava cap vençut. Tots els vençuts o bé eren morts, o bé s’havien exiliat: sempre pensàvem, no sé ben bé per què, que a París. París en devia ser ple a vessar, de descendents de “russos blancs”, però a casa nostra eren extints, com els neandertals, els cromanyons, els dinosaures. Tots érem nets dels vencedors, nets dels que havien sigut, segons enteníem, pagesos i obrers que no tenien res a perdre, i adoràvem els nostres herois. Cantàvem cançons, dites “revolucionàries”, que animaven als lluitadors per la –oh, gran desconeguda!– llibertat perquè calessin foc al món i acabessin amb els capitalistes i burgesos, dels quals no n’havíem conegut mai cap.

El nostre uniforme escolar era un vestit marró i un davantal, negre per a cada dia, blanc per a les ocasions especials. A la part esquerra del davantal –a prop del cor– sempre portàvem una petita insígnia en forma d’estrella de cinc puntes de color robí amb el retrat de Lenin quan era nen. El trobàvem molt bufó, Lenin de petit; semblava un angelet daurat en un fons blanc. Si ens esforçàvem per treure bones notes, era per assemblar-nos a l’immortal líder del proletariat mundial quan era nen. Se’ns deia “joves octubristes”. Anàvem en grups de cinc anomenats “estrelletes”, amb una bandereta roja per cada grup. Els “joves octubristes”: “nets de Lenin”. Els nostres pares, encara joves, ja preferien Hemingway a Lenin i els viatges exòtics a la política, però no eren prou suïcides per intentar fer trontollar la fe dels fills en la bondat del Partit i de les proeses de la Revolució en el soi-disant paradís comunista.

Passaren anys. Alguns dels herois resultaren ser monstres, i les ridícules figures dels seus antagonistes caricaturescs es van tornar humans. Tots van ser vençuts, tots vencedors. Uns no van viure per tenir nets russos, nets rebels. Als nostres avis els va tocar tenir-nos a nosaltres: els nets de Lenin.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte