Per entendre on som avui, cal entendre d’on venim. L’Estat d’Israel es va crear el 1948, en part com a reparació històrica després de l’Holocaust, però també com a conseqüència d’una descolonització mal gestionada per part del Regne Unit (que, per cert, també s’ha decidit, finalment, a reconèixer l’Estat de Palestina). I des de llavors, la comunitat internacional ha fracassat estrepitosament a l’hora de garantir una solució justa per a totes dues parts.
Mentrestant, Israel ha continuat ocupant territori, construint assentaments il·legals i vulnerant el dret internacional sense conseqüències. I no només això: Hamàs va néixer precisament per la inacció i la suposada neutralitat de la comunitat internacional, i avui sabem, per informes i declaracions públiques, que ha estat afavorit i finançat indirectament pel mateix Estat d’Israel, amb Netanyahu al capdavant, amb l’objectiu de debilitar l’Autoritat Nacional Palestina i evitar qualsevol possibilitat de solució negociada. És a dir, alimenten el monstre i després utilitzen la seva existència per justificar el càstig col·lectiu sobre tot un poble.
Carine Montaner diu que Andorra hauria de mantenir-se neutral davant del conflicte entre Israel i Palestina. Però el mateix dia que ho afirma en un vídeo, aprofita per carregar contra Palestina amb arguments que semblen trets directament del manual del criminal condemnat Donald Trump: que si Palestina no defensa els drets LGBTQ+, que si el feminisme no hi té cabuda... Això és neutralitat?
No. Això és cinisme i feixisme disfressat de prudència. Si realment volgués ser neutral, no faria servir aquestes excuses per deslegitimar només una de les parts. Si tan importants li semblen els drets humans, potser li hauríem de fer algunes preguntes:
Carine, li sembla bé que més de 15.000 infants hagin estat assassinats (molts cremats vius)? Li sembla acceptable que un poble sencer sigui colpejat, bloquejat i humiliat sistemàticament? Li sembla defensable que se’ls condemni a morir de gana, mentre el món mira cap a una altra banda? Li sembla bé que mentre esperen per menjar les forces militars (IDF) disparin a tort i a dret? Li sembla coherent amb els seus valors que Israel impedeixi l’entrada d’ajuda humanitària, fins i tot la dels seus propis ciutadans que volen ajudar?
I què en pensa del fet que associacions jueves i veus israelianes com Mandy Patinkin o Breaking the Silence denunciïn aquest genocidi obertament? També són “anti-Israel”? També estan equivocats?
L’única neutralitat real és la que defensa la vida, la dignitat i els drets humans de tothom. I això, a Gaza, fa molt de temps que no existeix.
Per tant, si Carine Montaner vol seguir el camí del senyor Trump, que ho faci, però que no ens vengui la moto de la neutralitat. Perquè quan et mires un genocidi i decideixes no fer res, no ets neutral, n'ets còmplice.
