N’hi haurà per llogar-hi cadires

M’hi jugo un pèsol que són pocs els que han vist mai un bòlit, tot i fer servir l’expressió anar de bòlit. Aquesta peça de fusta cilíndrica forma part d’un joc que manté certes similituds amb el beisbol, i es fa saltar mitjançant un cop donat de dalt a baix prop d’una de les puntes. Quan està a l’aire,  cal colpejar-lo amb un bastó anomenat cana per fer-lo arribar el més lluny possible. Els jugadors de l’equip contrari han de trobar la manera d’enxampar-lo abans no caigui a terra. Si cau, ja no el podran tocar. 

Perseguir un bòlit a l’aire no deu ser tasca fàcil i no ens hauria d’estranyar que hagi donat lloc a aquesta expressió, definida així al diccionari:  “Actuar de manera precipitada sense saber ben bé què cal fer, surti el que surti, a causa d’estar desorientat, de tenir moltes ocupacions”. El curiós del cas és que he escoltat prou cops l’expressió ir de bólido, en castellà, per fer-ne esment aquí. Imagino que tampoc hi ha massa gent que hagi jugat a talas o a toñas, els equivalents en la llengua de Cervantes, dels bòlits i per tant l’expressió s’ha quedat amb el terme català bòlit, que traduïts al castellà es transforma en cotxes o meteorits, i per tant en bólidos.  

El cas és  que traduir les frases fetes del català a una altra llengua, sempre m’havia resultat còmic. La Trinca fins i tot en va fer una cançó, Coses de l’idioma, on explica les peripècies d’un senyor de Santa Coloma que ha perdut el costum de parlar en castellà. Un bon dia decideix que cal veure món i  marxa a Madrid per escampar la boira, esparcer la niebla. Si en recorden la lletra, un somiatruites passa a ser un sueñatortillas.  Quan el seu cotxe fa figa, hace higo, i quan fa un pet com un aglà, hace un pedo como una bellota. Com que la situació esdevé prou aclaparadora per al pobre colomenc –i ja que no especifica de quina Santa Coloma és, el farem de la parròquia d’Andorra la Vella– acaba per treure foc pels queixals, saca fuego por las muelas.

A la cançó també s’utilitza l’expressió bufar i fer ampolles, però aquesta sí que es manté viva en alguns llocs de sud-americà: soplar y hacer botellas. Si més no així ho apunta en Magí Camps en un article a La Vanguardia. La frase castellana remet a alguna situació que no és tan fàcil com aparenta a primer cop d’ull.  

 Arribats a aquest punt, i com que no vull embolicar més la troca, m’agradaria pensar que no estava somniat quan l’altre dia  vaig escoltar algú parlant per telèfon tot assenyalant que  iba a liarse la trueca si no s’acomplien un seguit de condicions. No és el primer cop que escolto aquesta expressió en castellà i m’agradaria pensar que gaudirà del mateix favor que ir de bólido. Si se’n surt, els puc assegurar que habrá para alquilar sillas.