Encara que ja fa alguns dies, com que d’altra banda soc d’efectes retardats, no puc deixar passar les paraules del ministre de Salut sobre el tercer pagador. Sobretot per dues expressions que per a mi van ser desafortunades: “prestació de confort” i “urbi et orbi”, expressió aquesta última que almenys els de la meva generació i els més antics sabem referida a la benedicció que el Papa imparteix per Pasqua i Nadal a tot el món. Repeteixo que per a mi van ser desafortunades, dona mortal amb un temps limitat de vida i amb unes atencions mèdiques que de moment he necessitat més aviat poc o poquíssim però que, ara no ho sé, potser em caldran de cara al futur. El que sí sé és el que suposa per a algunes persones haver-se de fer anàlisis de sang cada dos per tres que poden costar més de 200 euros i haver de pagar la mateixa quantitat per al tractament d’una patologia encara que et retornin el que et correspon al cap de dos dies. ¿És una “prestació de confort” que un tercer es faci càrrec per avançat de la part que la CASS cobreix per als actes mèdics i no haver d’esperar a principis de mes per poder fer les anàlisis i comprar medicaments perquè desemborsar a finals de mes 400 euros no sigui possible? ¿I per què no pot ser per a tothom que aporta del seu salari el que està estipulat a la CASS? ¿Perquè aquí es fa així o “sempre s’ha fet així”? Doncs això és el que diu l’article 30 de la Constitució. Cito textualment: “Es reconeix el dret a la protecció de la salut i a rebre prestacions per atendre altres necessitats personals. Amb aquestes finalitats, l’Estat garantirà un sistema de Seguretat Social”. Salut per a tots? Sí. Ni confortable, ni papal, simplement necessària.
