Ni incívics ni irresponsables

La picaresca, la figura de l’espavilat, qui es creu sempre més llest que el del costat, allò tan popular del feta la llei, feta la trampa... Són trets i característiques que molts antropòlegs atribueixen al caràcter llatí, o mediterrani com prefereixen alguns, i dels quals, malgrat el seu enclavament pirinenc, Andorra no se n’escapa.

Quants de vostès no han vist en algun supermercat que dos productes que anaven en promoció s’han separat miraculosament i es venen per separat. O en temporada de rebaixes han arribat a caixa i s’han trobat que els han dit que el preu de l’etiqueta era un error i que el descompte no és el que esperaven. O mentre feien cua pacientment veien passar altres turismes pel carril bus...

De ben segur que d’exemples n’hi ha per omplir aquesta i moltes més columnes, perquè d’incívics i espavilats segur que tothom en coneix. Ara bé, quan no s’està parlant d’un d’aquests incívics que malgrat saber que està prohibit, puja o baixa a tota velocitat per les avingudes Meritxell i Carlemany amb el seu patinet elèctric –gràcies també a la permissivitat d’uns agents de circulació més pendents dels dos minuts que es passa el tiquet d’un vehicle estacionat en zona blava–, sinó que s’està davant d’un cas que afecta greument la salut pública, com és el de l’epidèmia de la Covid-19, la cosa ja és més greu. Titllar d’incívics i irresponsables els titulars de comerços que emparant-se en el desconeixement o, el pitjor, en el fet que el decret no entrava en vigor fins a les cinc de la tarda i van mantenir dissabte al matí els establiments oberts tot i l’ordre de tancament, és quedar-se curt davant la demostració d’una vilesa tan menyspreable