Experiència 1 (representativa): diumenge a la tarda. Ens disposem a anar a veure el Madrid-Barça en un hotel cèntric de quatre estrelles d’Andorra la Vella. Arribem al bar del vestíbul. La televisió està encesa però en el canal que hi ha posat no s’hi emet el partit. L’únic cambrer és darrere la barra xerrant amb un client i descuidant les seves obligacions. Les taules es van omplint de clients de l’hotel i de nacionals i residents amb ganes de veure un bon partit de futbol en un lloc atractiu, almenys a priori. S’acosta l’hora del matx i el cambrer continua xerrant. Ni atén els clients ni posa el canal corresponent. Requerides, les dues noies de la recepció ni tan sols intenten esmenar la situació, només posen excuses. Finalment, el cambrer posa el que se suposa que és el canal, però no és el bo. Agafa la bossa i se’n va. El nou cambrer se'n renta les mans i han de ser els clients que agafin el comandament a distància per intentar encertar el canal i poder veure el partit. No s’aconsegueix fins a la mitja part. Recordo: és un hotel de quatre estrelles. Ni les noies de recepció ni cap dels dos cambrers parla la llengua oficial. Són de fora, avui són aquí i demà seran a un altre lloc. Els és igual tot menys cobrar a final de mes. No fan cap esforç perquè l’experiència dels clients millori. No sé si són professionals amb experiència, però si és així poc es nota. Probablement cobren poc i viuen en un pis que no reuneix els mínims de dignitat.

Experiència 2 (representativa): cap de setmana llarg de tardor. Ciutat mitjana de Catalunya. Poble termal amb balneari. Un lloc preciós, gairebé de conte de fades, els treballadors que t’atenen són tots autòctons. Parlen la llengua pròpia i les que facin falta. Es veu d’una hora lluny que són professionals i que aprecien el lloc on treballen. Tot són atencions i el tracte és de nota alta. El lloc és car però s’ho val. Sortim del balneari i busquem un restaurant per dinar. Ens fixem en una masia als afores del poble. Hi entrem, és molt maca, s’entreveuen una parella de nois joves que regenten el negoci. Serveixen les taules i cuinen al mateix temps. Són gent del poble, que coneixen els veïns i que tenen cura que residents i visitants s’emportin un bon record, perquè repeteixin o perquè volen donar una bona imatge de casa seva, i això es nota amb el servei que reps com a client. El menjar és boníssim, el preu ajustadíssim i el lloc agradable.
Em diran que són dues experiències aïllades i que hi ha de tot a tot arreu, i és cert. Però no són ben bé aïllades, en tenim un munt més al calaix per explicar que són semblants, però òbviament no tinc espai suficient en aquest article per afegir-les totes. Segurament tu, que m’estàs llegint, n’hagis viscut alguna similar. El cas d’Andorra no és l’únic, sense anar més lluny a Barcelona podríem patir males experiències com aquesta.

Amb aquest panorama, no acabo de veure com s’ho farà Andorra Turisme per atreure aquest turista d’alt poder adquisitiu de mercats llunyans que tan frisa per captar, si les persones que els han de donar servei no estan a l’alçada de les circumstàncies ni l’oferta és prou diferenciadora del que es poden trobar a altres llocs. Fora de l’esquí i el patrimoni, l’oferta turística i de serveis d’Andorra cada vegada és menys genuïna. Segurament podríem comptar amb els dits d’una mà els negocis regenats i pensats per autòctons que ensenyen la identitat andorrana al visitant i serveixen el resident. Anys enrere n’hi havia més, però han anat desapareixent.

Les xifres de setembre són bones en quantitat, cert, una altra cosa és la qualitat que es busca i que no s’acaba de trobar, pels motius que acabo d’apuntar i també d’altres que m’hauré deixat. Fan de mal resoldre aquests dèficits, perquè estem immersos en una tendència que és difícil d’aturar, ja que va més enllà de les nostres fronteres. Dit això, què volen que els digui, posats a triar, em quedo més amb l’experiència del balneari i rodalies que no pas amb moltes que es poden viure actualment a Andorra (i altres llocs igualment massificats). Al pot petit hi ha la bona confitura, diuen.