Ni Sant Jordi ni Santa Brígida

El 23 de juliol, dia de Santa Brígida, patrona d’Europa, s’havia de celebrar en diferit un altre sant: Sant Jordi. Després que la situació sanitària a l’abril impedís la celebració amb normalitat del dia del llibre i de la rosa, des de diversos sectors, especialment el del llibre, es va optar per promoure una celebració que permetés recuperar una part del que s’havia perdut aleshores. Actors implicats en el món del llibre i la cultura, des de les editorials i els autors fins a Govern i alguns comuns passant per biblioteques també ens hi vam sumar, però l’augment de casos al Principat va fer recomanable anul·lar la celebració. 
Una decisió del tot coherent, ja que remenar llibres, demanar signatures als autors, comprar roses i apinyar-se, per molt que fos a l’aire lliure, no era del tot recomanable aleshores. Malgrat les conseqüències negatives que això va implicar per al nostre sector, penso sincerament que més valia no fer res esperant que tothom pogués obrir l’endemà en la mesura del possible i que no estiguéssim parlant d’un rebrot descontrolat. D’això, i sense voler tirar-nos flors, se’n diu responsabilitat: renunciar una mica, reduir el ritme i actuar amb seguretat per evitar que les nostres accions tinguin conseqüències negatives per a tothom, i que puguin implicar afectacions molt més àmplies.
Ara bé, que ningú confongui responsabilitat amb estupidesa. Des del món de la cultura som plenament conscients que el nostre sector implica contacte de persones, trobades en espais oberts o tancats, poca distància social, etc. És difícil ara per ara organitzar presentacions de llibres, concerts o obres de teatre; i com en el cas del Sant Jordi diferit és el mateix sector cultural que, amb responsabilitat, decideix renunciar a una activitat per evitar mals majors. 
Però aquesta responsabilitat ha de ser corresposta per la resta d’actors de la societat, i per això dic que no se’ns prengui per estúpids. El que no es pot fer és esperar que la cultura sigui l’únic sector que aturi la seva activitat, o que se li apliquin mesures que en d’altres casos no es demanen. A tall d’exemple, aquests dies podem veure que la gent pren el sol a la gespa de les piscines sense mascareta i sense mantenir els quatre metres que Govern diu que cal mantenir quan no se’n porta. Veient això, quin sentit té anul·lar un concert quan es limita l’aforament, es respecten les distàncies i s’usa mascareta?
El mateix passa en molts bars i restaurants. Les distàncies a les terrasses i fins i tot a l’interior són ínfimes i la gent no usa mascareta ni un cop acabada la seva consumició. Veient això, era necessari cancel·lar novament el dia del llibre i de la rosa? És molt difícil de controlar-ho tot, i sincerament no voldria viure en un estat policial només per veure com es multa a tort i a dret els conciutadans que no es prenen seriosament les normes. Però aquí, o som tots responsables o no cal que ho sigui ningú, ens ho passem tot pel forro i si s’escau ja ens confinarem de nou d’aquí a un mes, però com a mínim tots haurem jugat en igualtat de condicions. 
L’altre dia algú em deia que la cultura no havia implicat cap brot –toquem fusta– i que en patia les conseqüències, mentre que altres sectors seguien en marxa a ple rendiment tot i que sí que havien generat casos. I a Catalunya hem vist que passa el mateix: a les platges hi ha un descontrol important però és la cultura que es restringeix. Potser ens hauríem de qüestionar algunes prioritats.
La cultura està realment tocada i això encara no s’ha acabat. Les ajudes fins ara han servit per pal·liar una mica la situació i per evitar mals majors, però són insuficients per a un sector ja de per si precaritzat i del qual és complicat viure’n. És per això que ara també és més necessari que mai ser responsables i comprometre’ns en la continuïtat del sector cultural de la millor manera possible: consumint cultura. Anant a concerts, al teatre, comprant llibres... Qualsevol petit gest pot ajudar a garantir la supervivència del sector a Andorra.