Amb aquest títol m’agradaria aclarir que no m’estic referint a un cert tipus de turisme que algunes vegades veiem aquí a les Valls. Em refereixo més aviat al fet de no portar diners en efectiu a sobre, situació que pot presentar avantatges o bé inconvenients, segons com es miri.

Fa uns dies, em vaig trobar amb una notícia a la BBC que indicava que a Holanda l’ús dels diners en efectiu ha anat baixant, gairebé fins a la seva desaparició total. En comptes d’això, es va cada vegada més cap a sistemes de pagament basats en targetes de crèdit, a les quals suposem que s’anirien afegint altres sistemes més moderns com ara el pagament a través del mòbil (sistema Apple Pay i semblants).

És clar, questa manera de fer es pot justificar fàcilment. Qualsevol comerciant entendrà de seguida l’estalvi econòmic que pot fer si, de cop, ja no necessita tenir una caixa d’efectiu, ni gestionar el canvi en monedes, ni portar la caixa del dia per ingressar-la al banc, etc. Es pot proposar l’argument que funcionar sense diners en efectiu té elements de seguretat importants, ja que el comerciant ja no s’exposa ni al robatori violent, ni a possibles indelicadeses dels seus empleats. El client també compartiria alguns d’aquests avantatges, podent circular pel carrer sense portar grans quantitats de diners a sobre.

En realitat, aquestes iniciatives no són recents. Ja l’any 1999, a Hong Kong, va sortir un sistema de targeta de pagament anomenat Octopus Card. El seu nom en xinès, bat dat tung, no fa referència al cefalòpode, sinó més aviat al fet de poder accedir fàcilment a un gran nombre de serveis. Sense contacte, es pot fer servir per pagar qualsevol bitllet de transport públic del territori, i també petites compres. Una aplicació interessant és pels menjadors escolars: els estudiants poden sortir cap a l’escola sense necessitat de portar ni una moneda a sobre.

És clar, aquestes iniciatives solen tenir un inconvenient major, sobretot pels que es desplacen des d’altres països. Els diferents sistemes no solen ser compatibles entre ells. Així, una targeta de transport Octopus de Hong Kong no és compatible amb l’Oyster card del sistema de transport de Londres, tot i basar-se en una tecnologia gairebé idèntica. La dificultat és, així, que aconsegueixin prou acceptació per poder ser emprats en més d’un país, sense necessitat de canviar de targeta a la frontera.

A Andorra encara no som en aquest punt. S’hi està començant, amb les targetes d’abonament per a l’autobús i aparcaments comunals. Si es poguessin unificar aquests sistemes i ampliar-ne la utilitat per funcionar també amb el comerç (bars, màquines expenedores), sens dubte s’aniria cap a un sistema que permetria circular sense portar ni un euro a sobre.