Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Àlvar Valls

Àlvar Valls

Escriptor

 

 

Nicanor Parra




Quan em demanen quins són els meus autors literaris preferits, la resposta pot variar segons els dies, la identitat de qui em fa la pregunta tòpica i el meu estat d’humor momentani. Entre els dos primers noms que solc donar, hi ha Pasolini, Zweig, Joyce, Hesse, Ginsberg, H. Miller o l’autor de Les Floretes de Sant Francesc. Si crec que hi ha d’haver quota catalana, hi poso el Porcel novel·lista i, a vegades, el Verdaguer místic de Sum vermis. Però en la resposta sempre hi ha un tercer nom fix i invariable, que no falla mai, perquè és el poeta que vull ser jo quan sigui gran: el del poeta xilè Nicanor Parra.
En la seva llarga vida Parra va crear una obra poètica extraordinària, de perfil propi, que beu en la poesia popular, en les avantguardes i en el realisme social, sense, però, formar-ne part, i que va des del que ell anomenava “antipoemas” fins a la meravella dels “artefactos” o poemes d’un sol vers, que fluctuen entre l’epigrama i la sentència profètica: “La muerte es un hábito colectivo”, “La realidad tiende a desaparecer”, “El automóvil es una silla de ruedas”, “Este carabinero de tránsito no tiene la menor idea de poesia”, “Los mortales se creen inmortales” o “La mitad del espíritu es materia”, un “artefacto” que –excusi el lector l’autoreferència– vaig voler homenatjar amb un de meu, antipoètic i escatològic: “La meitat de l’origen és orí”.
Per iniciar-se en Parra, si el lector no el coneix, es pot començar per llibres com Poemas y antipoemas, La cueca larga o Artefactos, o per l’antologia Obra gruesa, descarregable a Internet, en la qual es poden trobar poemes com el llarg i corrosiu Sigmund Freud: “El Occidente es una gran pirámide / Que termina y empieza en un psiquiatra. / La pirámide está por derrumbarse”.
O l’inquietant i aparentment irreverent La cruz, en què el poeta s’hi deixa la pell: “Tarde o temprano llegaré sollozando / a los brazos abiertos de la cruz. / Más temprano que tarde caeré / de rodillas a los pies de la cruz. / Por ahora la cruz es un avión, / una mujer con las piernas abiertas”.
O el Manifiesto, que és tota una declaració de principis: “Los poetas bajaron del Olimpo. / No creemos en ninfas ni tritones. / La poesía tiene que ser esto: / Una muchacha rodeada de espigas / O no ser absolutamente nada”.
O, finalment, Me retracto de todo lo dicho, la composició que tanca un dels seus llibres i també l’esmentada antologia, en la qual demana al lector que cremi l’exemplar i li implora: “Puede que yo no sea más que eso, / pero oye mi última palabra: / Me retracto de todo lo dicho. / Con la mayor amargura del mundo, / me retracto de todo lo que he dicho”.

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic