Siguem sincers, aquí al país ben poca cosa sabem de Nicholas Popoff, company d’aventures georgistes de l’empresari bostonià Fiske Warren. Sabem que era rus i que tenia dona. Sabem que de la presència de la parella a Andorra prové el nom popular de la famosa casa o torre dels Russos de Santa Coloma que Popoff va fer-se construir el 1916 com a nucli de llur cooperativa agrícola d’impost únic, coneguda com a Enclau de Sant Jordi i que fiasca poc després.

No sabíem del cert com havíem de referir-nos-hi: en algunes cròniques es transcriu el seu nom com Nicholas Popoff i en d’altres com Nikolai Popov. No sabíem del tot si –però donàvem per fet que– la dona de Popoff era russa.

Crèiem saber –perquè així li ho va explicar Cèsar Martinell a Pere Canturri, que és qui ho va consignar per escrit– que la dona de Popoff era llegendàriament lletja, fins al punt que quan anava al mercat de la Seu, les canalles li llençaven rocs. Crèiem saber que Warren i la dona de Popoff van mantenir un afer amorós.

(Per cert, Martinell –que després tindria una relació molt estreta amb Andorra arran de les seves intervencions en l’àmbit de la restauració del romànic local– és l’arquitecte que dissenya la torre dels Russos, un dels seus primers encàrrecs professionals. D’aquí que s’erigeixi com a únic testimoni indirecte conegut de les peripècies de Popoff a les Valls.)

Ara, per fi, l’historiador que investiga la vida de Popoff de cara a una biografia completa aporta dades valuosíssimes i totalment desconegudes. Sabem que existeix un passaport seu amb un segell andorrà en un museu danès. Sabem que Nicholas Popoff –aquest era el nom que utilitzava a la premsa occidental– va ser pioner de l’aviació, escriptor, corresponsal de guerra, explorador polar i assessor del ministre rus de la guerra, per esmentar només algunes facetes de la seva trajectòria novel·lesca. Sabem també que va acabar disparant-se un tret.

Popoff, m’explica l’historiador –que es posa en contacte amb mi perquè esbrina per la premsa que estic escrivint una novel·la sobre la torre dels Russos–, és un d’aquells personatges que abunden a l’Europa d’abans de la I Guerra Mundial: idealistes amb recursos que volen conquerir el món però acaben sent mastegats a parts iguals per la contesa i per la Revolució Russa.

El més curiós és que l’època andorrana de Popoff, tan sols un breu interludi dins de la seva agitada llegenda, és un misteri sobre el qual ni l’historiador danès ni un col·lega seu americà –expert en Warren– són capaços de trobar detalls documentats fidedignes. Per cert, l’historiador desconfia de la versemblança de l’afer entre Warren i la dona de Popoff, una secretària i docent estatunidenca: feia poc que s’havien casat i en acabar l’aventura andorrana el matrimoni encara dura quatre anys. Popoff: com aigua de maig per al novel·lista!