Jesús ens diu repetidament a l'Evangeli que no hem de jutjar, perquè amb la mateixa mesura se'ns jutjarà: "Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós. No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats" (Lc 6, 36-38).

Amb quina facilitat emetem judicis de valor contra les persones! Pot influir el que en psicologia s'anomena efecte mirall. Aquesta teoria proposa que quan ens relacionem amb persones amb defectes semblants als nostres, aquests ens molesten perquè actuen com un mirall. "Cada vegada que estiguis a punt d'assenyalar un defecte en una altra persona, fes-te la següent pregunta: quin defecte tinc que s'assembla al que estic a punt de criticar?" (Marc Aureli).

Abans d'emetre un judici, hem de reflexionar. I si el fem, ha de ser positiu, sempre constructiu i mai amb males paraules ni amb la finalitat de fer mal. En pronunciar mots negatius, ens impregnem de negativitat, ja que tot té un efecte bumerang. Si penses malament, viuràs malament. "La capacitat d'acceptar-nos i respectar-nos els uns als altres, i de dir la veritat amb amor, és essencial per superar diferències, prevenir incomprensions i evitar enfrontaments inútils". (Benet XVI).

Hem d’evitar malpensar i murmurar de les persones sense conèixer-les. Crec que la mesura que emprem per sentenciar els altres calibra el nostre estat interior i reflecteix com som i com ens sentim. Si tenim una autoestima sana, no buscarem infravalorar ni punir el proïsme. No necessitem enjudiciar els altres, per reafirmar-nos. "La teva meta no és ser millor que algú, sinó ser millor del que solies ser" (Wayne Dyer).

No judicar significa també no encasellar. Hem de fugir dels murs que divideixen els “bons” dels “dolents”."La ment sempre enjudicia i separa, mentre que l'esperit reconcilia i unifica".(Pablo d’Ors). Tots som fills de Déu i som iguals davant d'Ell. Qui soc jo per jutjar ningú? També hem de fugir de les etiquetes. És molt fàcil fer judicis de valor, especialment a les XXSS, amb la rapidesa amb què es propaga tot! No entenc com de vegades, en tan sols una estona, es passa d'enaltir una persona a vilipendiar-la. Malparlant podem estigmatitzar. Cuidem sempre les nostres paraules. Poden fer molt de mal. 

De vegades sembla que estem més ocupats en els altres que vivint la nostra pròpia vida. Mirem més cap a dins, ocupem-nos del que ens pertoca i de les nostres responsabilitats! No perdem el temps malpensant o criticant. No sabem com actuaríem si estiguéssim en el lloc dels altres! "Quant de temps estalvia qui no es gira per veure el que diu, fa o pensa el seu veí" (Marc Aureli). El temps passa inexorablement...

El sacerdot i escriptor Pablo d’Ors manifesta que qui assenyala amb el dit cap a fora s'ha d'apuntar a si mateix. Veiem la palla a l'ull aliè i no veiem la biga al nostre. "És molt més difícil jutjar-se un mateix que jutjar els altres. Si aconsegueixes jutjar-te correctament seràs un veritable savi" (Antoine de Saint-Exupéry).

Deia el Papa Francesc que qui judica s'equivoca sempre perquè es posa al lloc de Déu, que és l'únic jutge; però Jesús, mai no acusa, al contrari, sempre ens defensa. A més, nosaltres només veiem l'exterior, la superficialitat i no l'interior de les persones. "Jutgem allò que és palès, però deixem a Déu el judici sobre les coses ocultes" (Sant Agustí). 

Déu ens vol tal com som. Apropem-nos a Ell. Que la gràcia del seu Amor ens ofereixi una nova visió, una mirada compassiva, neta.

"Mai no podem jutjar les vides dels altres, perquè cada persona coneix només el seu propi dolor i renúncia. Una cosa és sentir que ets al camí correcte, però una altra és pensar que el teu és l'únic camí" (Paulo Coelho).