Les nits d’estiu són diferents a les de la resta de l’any. L’organisme cerca la nit inconscientment després de la calor del dia i, sigui de dormir o de voltar i festivar, s’acomoda a la fresca. L’estiu és també l’estació de la joventut que, treballi o no, troba particular plaer a la plana, al mar i a la muntanya. És l’herència grega, tal com mostra Tonio Hölscher a El nadador de Paestum, estudi sobre els frescs de “la tomba del nedador”, trobada al jaciment arqueològic de Paestum, a la costa de la Campania italiana.
En la cèlebre composició del nedador es troben imatges de joves i veterans d’actitud ociosa en un simposi, i a la coberta, el cos en tensió d’un nedador que es llença de cap a l’aigua des d’una plataforma, entre dos arbres. Un missatge misteriós, que al contrari del que es pugui pensar i segons Hölscher, vol dir només això: un jove llençant-se al mar. La pintura ens parlaria d’una societat amb forts valors materials, que valora el cos i les demostracions de mestria dels seus posseïdors, que valora també les relacions socials i les eròtiques entre els seus individus, sigui entre homes, entre dones o entre tots dos sexes. I que valora, sobretot, la joventut. Hi ha, en el saltador de Paestum, una tensió fruit de la força i del plaer, del mar i del sol.
Si la nit d’estiu és regne de la joventut és perquè els seus viaranys tenen el caràcter d’iniciació. De la mateixa manera que el de Paestum hi salta, la nit també és un mar. A Jolgorio, còmic del belga Brecht Evens, tres personatges transiten per l’oceà de la nit, dels mil i un locals nocturns i dels barris de pitjor reputació. Cada personatge ho fa a la seva manera, arribant o no cada un al seu destí. Aquests viatges s’assemblen més a la singladura nocturna del Max Estrella de Noches de bohemia que al salt solar del nedador. La nit amaga còmplices i personatges, els més grans palaus i els deserts més insignificants, amaga l’alegria i l’eufòria i la tristesa i el plor en qüestió d’hores, per això, que el deambular en l’hora de la foscor pot significar una vida. Ho sabien Dante Alighieri i Virgili. A les aquarel·les d’Evens trobem la llum i el negre i, sobretot, colors, colors de la nit, de les bombetes, de les il·luminacions només possibles al còmic, de les transformacions dels personatges i de la vida nocturna, i dels destins sotmesos a la prova de la nit.
Ara que la joventut s’acaba, ara que l’organisme agraeix la fresca per prendre la son, ara que el nombre i, sobretot, la diversitat dels locals i de les festes majors ha caigut com mai, fent de l’escena nocturna una cosa amb poc interès, la nit d’estiu encara conserva el misteri de la iniciació i hom pot, amb les finestres obertes de bat a bat, treure-hi el cap, olorar i parar l’orella, allà batega el món, allà bull la vida.
