Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de JPeruga

Joan Peruga

Historiador i novel.lista

 

 

Nits als museus

Nits als museus




Torna el debat sobre el Museu Nacional. Aflora i desapareix com el riu Guadiana. És el que acostuma a passar quan et queda una assignatura pendent d’una carrera universitària i sempre t’ho reprotxes a tu mateix o t’ho recorden els altres. La del Museu Nacional va ser l’assignatura que ens va quedar pendent quan, cap als anys setanta del segle passat, vam fer la carrera de les infraestructures culturals bàsiques del país. Una generació de joves –o no tant– andorrans, en un context sociopolític adient, va emprendre la tasca de dotar-nos de l’esquelet imprescindible que ha de tenir un Estat: els arxius, la biblioteca, el patrimoni... tot amb l’adjectiu nacional, que els conferia l’estatus d’empresa col·lectiva d’alta volada. Per arrodonir l’escenari, mancava també un ensenyament nacional, i així va nàixer l’Escola Andorrana. I el Museu Nacional? Per alguna raó que ara se m’escapa, ens va quedar pendent. I aquí seguim. Si em permeteu treure alguna cosa positiva del retard considerable, diria que hem pogut observar i valorar mil propostes diferents al nostre voltant. Us en cito un parell perquè veieu la diversitat d’opcions que hem seguit amb atenció: la proposta senzilla, però innovadora, de l’ecomuseu de les Valls d’Àneu, amb un espai central expositiu i dinamitzador (la casa Gassia) i unes antenes radials que es dispersen per totes les valls; o l’obra espectacular del Guggenheim de Gerhy, en la qual és tant –o més–important el continent que el contingut i ha bastat per transformar una ciutat com Bilbao. Hem escrit milers d’articles i hem celebrat jornades amb experts de dins i de fora d’Andorra. Han aparegut recursos informàtics, audiovisuals, pedagògics... que faciliten nous projectes museogràfics, com es pot observar als centres públics i privats que tenim al país. Hem d’aprofitar, doncs, tot aquest cabal de reflexió i d’informació per mirar d’abordar durant la present legislatura l’assignatura pendent i examinar-nos amb certes garanties. Decidir què fem i com ho fem. El resultat, penso, serà una mica com el final d’una sèrie televisiva, que no deixarà satisfet tothom, però hauríem d’anar posant el punt final a la sèrie (o al serial). Seria bo no oblidar en aquesta reflexió que la cultura compleix moltes finalitats –des de la llibertat individual, al coneixement o la identitat dels grups– però que una de les funcions primordials és fer-nos gaudir i regalar-nos espurnes de felicitat.  Per això, mentre reflexionem, us recordo que, un estiu més, disposem de bones opcions per assolir alguns d’aquests moments gràcies a l’oferta variada i de qualitat del programa Nits d’estiu als Museus. Passeu almenys una nit en un museu i mireu d’atrapar un meteorit de felicitat. No sabria què aconsellar-vos. Podeu entrar al web Cultura.ad o consultar el fulletó que s’ha publicat en paper. Si m’obligueu a fer-vos una recomanació, entendreu que em decanti per les dues sessions en què es tornarà a representar l’adaptació teatral d’Últim estiu a Ordino, a càrrec d’An-danda-ra Cia. Hem mirat de polir el text i apropar-vos una mica més als personatges de la Sumpta, la Dida i la Baronessa. Una nit d’estiu, la Casa Museu d’Areny-Plandolit, els carrers d’Ordino, la fresqueta que baixa del Casamanya... Què més es pot demanar? Ah, sí! El Museu Nacional!

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic