Nivell B universal

Fa un cert temps un dels meus amables exegetes em demanava que escrivís directament en castellà i m’enviava de passada a Madrit, a exercir en un pamflet que es diu OK Diario o una cosa així. Ho feia, com és habitual en aquests casos, en un català rudimentari i elemental. Quan li vaig fer veure el detall, em va contestar que ell havia estudiat a l’escola franquista, que el català hi estava prohibit i bla, bla, bla, i que per això no l’escrivia correctament. El meu amable comentarista havia tingut 45 anys per deixar de ser un analfabet en la llengua que tantíssim estima. Si no n’havia après és estrictament perquè no li ha donat la molt catalana gana. Ho recordava, en fi, l’altre dia, arran de la sensacional notícia que els odontòlegs hauran d’acreditar el nivell B per poder col·legiar-se i exercir. És una idea magnífica que no sé com no se’ls havia ocorregut abans. Es demanaran per què els odontòlegs, precisament, oi? Misteri, perquè podien haver començat pels picapedrers, els marmitons o els periodistes. A mi m’encantaria, perquè em vaig treure  els nivells C, D i K fa 25 anys. Però han començat pels odontòlegs, vagi vostè a saber-ne el motiu. De fet, és una ocurrència tan, però tan bona que proposo modestament que es faci extensiva a totes les professions, oficis i càrrecs, sobretot els públics. Podríem començar, no sé, pels polítics!? Segur que tots els nostres consellers, cònsols i ministres tenen el nivell B de català o que, si no el tenen, estan disposats a passar la prova reglamentària per donar exemple de compromís amb la llengua oficial. I encara estem més segurs que l’aprovarien! Segur també que el senyor president dels odontòlegs i la junta que ha aprovat l’exemplar article 7 del nou reglament estan tots en possessió del corresponent nivell B. Oi que sí?