Cansament? Desorientació? Incertesa? Passotisme? Campi qui pugui? Segurament l’Òmicron ja ho fa, de campar, però no ho sabem... Sentiments trobats és el que ens va suscitar la darrera compareixença del ministre Joan Martínez Benazet al Jaumet i a mi. La síntesi final: més preocupació després d’escoltar-lo que abans. La que sembla que ens ve a sobre fa por, i molta, veient el que està passant ja fa dies, o millor setmanes, a altres països. I aquesta vegada, tot i que la variant s’ha detectat a Sud-àfrica, l’onada va de nord a sud i d’est a oest. Això a Europa, que és del que més se sent parlar darrerament. El nostre continent, d’altra banda, aquell que ens fa mirar al nord quan ens convé (a França els casos són moltíssims i les restriccions van en augment d’un dia per l’altre) i al sud, que ara també ens convé, i molt, pels turistes que han d’omplir els vols que aterren a la Seu, per exemple, sent Madrid una de les comunitats amb més contagis juntament amb Catalunya. I no és fàcil, i el millor seria que li toqués la loteria d’haver de passar el relleu a un altre, però li demanem el Jaumet i jo que no ens deixi a l’estacada. Si ens ha de dir que no sap com fer-ho perquè falten mans i recursos de tota mena, ho entendrem i posarem el nostre granet de sorra, i si ens ha de dir que el Govern està dividit sobre el que s’ha de fer, li farem costat i mirarem d’explicar per què cal ser més curosos. Ara, el que no entenem és que un senyor de 57 anys vagi a urgències amb Covid i no puguin fer res per ell, com informen els companys de professió. Espero que ens ho expliqui, a nosaltres i a tots. Ens ho deu, si vol que afrontem amb serenor el que se’ns escapa.