Ibai Gómez i Jaume Nogués van ser els primers a posar el fre de mà i de posar dintre d’una xarxa els coloms que tothom volia llançar al vol després de dues victòries i un empat en aquest retorn al futbol professional, és a dir, a la Lliga Hypermotion. I jo també m’uneixo al que diu el tècnic de Bilbao i dissenyador dels projectes esportius. Per tant, això no és com comença, és com acaba. I és així. No hi ha més. És una evidència que l’FC Andorra juga bé a futbol. Com aquell del primer any a segona amb Eder Sarabia a la banqueta i que van acabar en setena posició. Els focus estan posats en jugadors força cridaners al terreny de joc per la seva qualitat tècnica i també explosivitat: el coreà Kim Min-su, el vitorià Aingeru Olabarrieta o el català Marc Domènech. De la vella guàrdia torna a assolir un bon nivell el madrileny Sergio Molina i Dani Villahermosa i Théo Le Normand estan competint, de manera totalment sana, per una posició al mig del camp. A més a més, en la defensa hi ha una parella de centrals, ara per ara, molt consolidada i formada per Bomba i Gael Alonso. I a la porteria destaca el rendiment d’un jove sobradament preparat com és Áron Yaakobishvili. Dona gust veure com veu el futbol amb aquest estil de joc tan característic que ell ha mamat des de la seva arribada al Barça. Sigui com sigui, la banqueta és un luxe, i de moment tots estan oferint un rendiment força alt. L’alta exigència de la segona divisió fa que molts s’agafin a la prudència i d’altres, a qui agrada somiar, ja parlen d’opcions de play-off. De mica en mica. És una plantilla totalment nova, però amb el punt positiu de l’energia i la il·lusió que aporten els jovenets.
