No és cosa de bons contra dolents

Doncs no, Andrés, no. No estic en absolut d’acord amb aquesta argumentació simplista de bons contra dolents. La Mireia, ja la coneixes, potser farà aquest riure tan seu mentre pensa “pos pa ti la perra gorda, que jo no discuteixo”. Per començar, el teu plantejament s’esfondra si recordes que durant vint anys ha estat desplegat a l’Afganistan l’exèrcit més poderós del món –amb permís dels xinesos, que ens donaran sorpreses– i els seus palmeros, sense que hagi estat útil per aturar aquestes males bèsties. Així que alguna altra cosa hi deu haver al darrere. Coses com per exemple la necessitat que tenim d’aquestes infames guerres deslocalitzades per donar sortida a les necessitats de la indústria armamentística. Ni que sigui aquest wallapop mafiós de compra-venda  d’armes ja inservibles per aquestes contrades però que, ves per on, tantes guerres infames estan alimentant. I recordem com es va muntar la de Dios es Cristo quan un govern va voler rescindir un contracte de venda  d’estris de matar, com les famílies honestes i decents van sortir al carrer enfurismades perquè es quedaven sense lloc de feina. 
No hi ha d’haver exèrcits? Són una peça més de l’entrellat social que ha muntat la humanitat. Per prescindir-ne caldria un home –sinònim d’humanitat, deixeu-vos de punyetes– diferent. A banda, prou que els hem necessitat per entrar a desinfectar les residències convertides en morideros d’avis, per empassar-se la visió  de cadàvers amuntegats en un altre negoci tan lucratiu per a distingits membres de la societat civil.