Mai no m’havia sentit tan vell com dilluns mentre llegia la meva amiga Roser condemnar l’afer Gili als llimbs del Plistocè: “Això és del 1970”, deia. És que soc del 1970! Si a mi m’ha fet rumiar, imagino –de fet, ho espero– que a la cònsol no li haurà fet gaire gràcia veure’s retratada en blanc i negre, com una venerable relíquia preconstitucional. Així que no tinc res més a afegir-hi. O sí. Perquè té raó el meu amic Carles quan rondina perquè la seva censura –ja saben, la fotografia que l’ambaixadora Vives va retirar de Andorra en una ullada a Nova York– ha passat desapercebuda fins i tot entre el gremi artístic, que es va mobilitzar a Escaldes i que en canvi s’ha manifestat amb un eloqüent i sepulcral silenci per Nova York. Ells sabran per què. El més sensacional de tot plegat és, en la meva opinión de mierda –gràcies, Punsetes–, la nota a peu de pàgina: els dos nus de Naiara Escabias que no es van exposar a Nova York... ni tampoc abans a la seu de l’ONU a Ginebra. En aquest cas la censura la va exercir directament i sibil·linament –i aquí rau l’extraordinari del cas– la mateixa ONU, que va “recomanar” que es retiressin els nus perquè exposar-los podia ser “complicat” i alimentar “crítiques”. No m’ho invento: he vist el paperot amb la consigna infame. Naturalment, també aquí vam transigir. A algú li semblarà una banalitat en els temps que corren, perquè Gaza i perquè Ucraïna i perquè la ultradreta, però que l’ONU, que hauria de ser la primera a donar exemple, assumeixi l’argument (!) que exposar un nu és problemàtic i que millor no provocar –no queda clar a qui i millor no preguntis, com diu la Blanca– és un dels motius que explica per què tants han vist amb comprensió, fins i tot complaença, la plantofada que Trump li ha fotut a l’ONU. La llibertat d’expressió és innegociable... excepte a l’Espai Caldes, a Ginebra i a Nova York. I ara sí, ja he dit tot el que havia de dir sobre aquest lamentable afer.
