Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Roser Porta

Roser Porta

Filòloga

 

 

No és el nostre ‘cumple’




He estat a punt de proposar a la direcció del BonDia gravar un vídeo-gong en lloc d’aquesta columna de lletra escrita i paper de diari. Perquè, si no fas un vídeo, curt i dinàmic per penjar a les xarxes, ja no ets ningú. 
És 8 de març? Un vídeo. Un vídeo on surtin les teves dones, vestides de lila, ben guapes, mirant a l’horitzó o a la càmera. No pots ser una institució pública, una empresa privada o un partit polític a l’altura de la modernitat més moderna si no penges aquest vídeo. No és important si la teva política sobre valoracions, càrrecs directius o conciliació laboral i familiar sigui pròpia de fa dècades. L’important és el vídeo cuqui, com de paper cuixé. I el 8M el publiques amb un “Feliç Dia de la Dona”, i endavant. 
Un missatge a tots els que, de bona fe potser, feliciten el 8M amb emojis i cartellets plens de cors lila “Feliç Dia de la Dona”: no és el nostre cumple, no cal. És un dia de reivindicació, amb tot l’humor que es vulgui, tot el bon rotllo del món, però no és el cumple d’una colla de nenes. Dic cumple amb moltes cometes i moltes cursives, mentre demano a la Maria Cucurull, que demà passat presenta a la FNAC Clava-la, que em busqui una frase que no sigui “No és el nostre ani”, perquè no m’acaba de convèncer, una frase que porti la càrrega d’infantilització que té cumple. 
Potser no volem emojis, ni postureig, ni glamur lila, ni tampoc descomptes en maquillatge i depilació. El capitalisme ensuma el negoci a tot arreu, la publicitat atrapa tots els aires del temps i, si fer-se el superfeminista ven, doncs, a vendre. Què té a veure això amb les reivindicacions del 8M i amb els problemes reals de les dones? El més terrible de tot és que, després de l’embafada de felicitacions que no calen, l’endemà tot continua igual.
Estem en precampanya electoral? Fem un vídeo. No pots ser un partit polític a l’altura de la modernitat més moderna si no penges molts vídeos. Missatges cap aquí, missatges cap allà, és igual si són repetits, genèrics, buits o molt obvis. Si treus els candidats al carrer, encara millor. És igual si parlen d’obvietats o si repeteixen frases que fa anys ja van dir i que mai s’han transformat en fets. Penja molts vídeos, que la gent no llegeix, no vol o no té temps de llegir. El paper és del segle XX. Aquesta frase s’ha de repetir molt i es pot aplicar a qualsevol cosa. Cara d’interessant, posat informal i es deixa anar: “Això és del segle XX.”
L’humor és l’únic escut que ens queda per sobreviure davant de tanta paraula buida, tant emoji i tant vídeo. Sempre podem tornar a llibres com Queridos niños, de David Trueba, una novel·la brillant i divertida que narra una campanya electoral des del punt de vista de l’assessor d’una candidata, que fa una radiografia de tota la buidor i el postureig que impera en la més moderna de les modernitats. 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte