No es pot dir que hi hagi un sol octubre

Octubre. Temps de reptes i de cerveses (benvingut Oktoberfest). De colors d’una tardor que es resisteix a envermellir. I de pensaments com aquest de Thomas Wolfe, que va néixer tal dia com ahir: “El país és tan gran que no es pot dir que hi hagi un sol octubre”.

L’he trobat citat, Wolfe, per una de les biblioteques que més està dinamitzant l’#octubrebibliotecario, un dels reptes que proliferen per la xarxa i que segueixo amb atenció. Cada centre que hi participa recomana des del primer dia del mes un total de #24llibres sobre biblioteques per celebrar que el #24octubre és el seu dia internacional. Així, podem descobrir que una biblioteca és un immillorable escenari perquè Agatha Christie abandoni un cadàver, o un inquietant espai per acollir fantasmes de la mà del Jacques Bonnet; o una referència perquè aquella reial lectora “poc corrent” de l’Alan Bennett hi faci un homenatge als bibliobusos; o una font d’inspiració perquè Margareth Mahy segresti una bibliotecària dibuixada pel gran Quentin Blake, tal i com recomana de llegir la Biblioteca Pública de Govern, que també s’ha sumat a la iniciativa.

I m’està bé de mencionar a Quentin Blake, el llapis il·lustrador de tot l’imaginari de Roald Dahl, perquè estic convençuda que s’animaria a participar a l’#inktober, el segon dels reptes que il·luminen els murs de les nostres xarxes des de fa nou anys.

Inktober: 31 dies, 31 dibuixos. La idea va ser de Jake Parker, que es va desafiar ell mateix i a qui el volgués seguir a realitzar un dibuix amb tinta (ink) cada dia durant tot un mes (october) i compartir-ho a qualsevol xarxa social. L’objectiu era millorar les seves habilitats i crear una rutina positiva per dibuixar. L’any passat s’hi van apuntar més de 120.000 dibuixants. Llavors vaig seguir amb devoció les imatges inspirades i oníriques de Carol Garrido (Carrieonart). Enguany, vull veure fins on pot arribar l’ingeni de Quim Carro per aconseguir que cada vegada que m’endinso pel Twitter em faci somriure amb una de les seves divites creacions. La idea de Parker és hereva d’allò que va dir Ray Bradbury que la quantitat reverteix en la qualitat. I no només això: “La quantitat dóna experiència. Només de l’experiència pot sorgir la qualitat”.

Té raó Thomas Wolfe: octubre és tan gran que no hi ha pot haver un sol repte. El meu té una mica del de les biblioteques i del dels dibuixants, però per incentivar l’escriptura creativa la lectura crítica. Començaré per encomanar la garra i l’entusiasme que reclamava Bradbury a El arte de escribir. I després tot és seguir. Fins on m’arrosseguin tots els octubres de l’any.