Per què a Andorra no tenim empresaris d’èxit, d’aquells que surten en la premsa internacional? Evidentment no em refereixo als que passegen el seu ego en un iot per Eivissa, sinó als que realment creen empreses d’èxit internacional. La llista de motius és llarga, però em centraré en els tres més evidents.
1. L’èxit empresarial ha esdevingut incompatible amb “l’interès nacional”.
Grandvalira és una història d’èxit. Un motor indiscutible de la nostra economia que ha unit empresaris privats amb institucions de dues parròquies veïnes. Massa bé que anava. Quan tens èxit a Andorra, estàs cuit. El Govern té la mania de posar-se al mig per traspassar allò que funciona a un altre. Ho ha fet amb BPA i ara ho vol fer amb Grandvalira. El Govern ha tingut els nassos de declarar com a projecte cultural i educatiu d’interès nacional la construcció d’un pàrquing sobre la llera d’un riu. És evident que la construcció d’aquest pàrquing cobert i la plataforma que hi va a sobre són essencials per convertir Soldeu en el punt d’entrada principal a Grandvalira. És evident que no som davant d’una construcció exigida per una autoritat internacional, sinó que som davant d’una construcció que permet traspassar el negoci de Saetde i de la parròquia d’Encamp a Ensisa i a la parròquia de Canillo.
El Govern ha utilitzat el recurs polític d’inventar-se un requisit internacional per legitimar l’espoli a un negoci que funciona. Una exigència de la FIS que no existiria realment. I també ha utilitzat un ministre que suposadament havia de defensar els interessos dels afectats, en aquest cas els interessos encampadans, per tirar endavant el traspàs de riquesa. Si vostè esdevé un empresari d’èxit a Andorra –com la família Viladomat o la família Cierco–, el Govern vindrà a traspassar el menjar del seu plat al d’un altre. I ves que no se li quedin el plat, la cullera i el rebost si així ho decideixen. Sempre en nom de l’interès general o nacional!
2. A Andorra no pots ser titular de tecnologia d’èxit.
Les empreses basades en invents tècnics o científics d’èxit necessiten protegir-los. És el cas de les empreses de serveis mèdics, farmacèutics i de salut en general, que suposadament han de liderar la diversificació de la nostra economia. Les empreses amb innovacions d’èxit científiques o tècniques necessiten registrar patents a tot el món per protegir l’element diferenciador del seu negoci. Les patents són drets amb caràcter nacional, és a dir que cal registrar la patent a cadascun dels països en els quals es vol gaudir de la protecció. Això implica anar país per país a fer el corresponent registre amb la corresponent traducció a l’idioma nacional i complint els requisits formals de cada país. Un procediment molt car i feixuc si es vol fer país per país. Per simplificar la feina, existeix una via de registre simultani de patents que s’anomena Tractat de Cooperació en Patents i que es coneix internacionalment com a PCT (Patent Cooperation Treaty). El que popularment es coneix com a patents internacionals. Aquest sistema permet sol·licitar simultàniament el registre a tots aquells països on es desitgi, entre els 152 estats membres d’aquest tractat. Evidentment, totes les empreses innovadores d’èxit necessiten registrar les seves patents a molts països i utilitzen la via del PCT.
Però per ser titular d’una sol·licitud per la via PCT has de ser nacional o resident d’un dels 152 estats membres d’aquest tractat. Tots els microestats amb una economia diversificada en tecnologia estan dins del PCT. Com pot ser el cas de Mònaco o de Liechtenstein. Però, oh sorpresa!, Andorra està fora del PCT. Els nostres polítics s’omplen la boca amb discursos sobre la diversificació econòmica, però els ciutadans andorrans o les societats andorranes no poden ser els titulars d’una patent internacional PCT. Necessites posar un cotitular de la patent que sigui una persona física o jurídica d’un dels 152 estats membres del PCT. Els andorrans necessitem un prestanoms per tenir una empresa tecnològica d’èxit. Vol una prova més clara que el discurs de la diversificació és un discurs fals? Ningú crearà una empresa tecnològica a Andorra per seguidament necessitar un soci estranger per ser cotitular de la patent.
3. El risc sistèmic andorrà esdevé inassumible.
Les empreses d’èxit avaluen els seus riscos empresarials, però també avaluen els riscos sistèmics derivats del seu entorn. Especialment el risc de país en què estan. La salut del sector financer del país és un factor fonamental que ha de considerar una empresa d’èxit. Cap empresa d’èxit es posiciona en un territori amb un sector financer de risc. La pèssima gestió de les nostres autoritats posa la nostra banca contra les cordes. Diguem-ho clar: l’acció d’un client davant de les autoritats judicials suïsses ha bloquejat el compte de valors per un import de 600 milions que BPA tenia a Credit Suisse. De forma que, finalment, el ministre Cinca ha reconegut públicament que, avui dia, Vall Banc no tindria al seu actiu ni una acció cotitzada (Telefónica, Santander, Nestlé o la que sigui) corresponent a les accions que estaven en els comptes dels clients traspassats de BPA a Vall Banc. Vall Banc tampoc tindria en el seu actiu ni un dòlar dels comptes en divisa dels clients que l’AREB ha traspassat de BPA a Vall Banc.
Per tant, avui dia, dins del sistema bancari andorrà tenim un banc que manté bloquejats els comptes de valors i els comptes en divisa dòlar dels seus clients. Un corralito que es manté sense el suport de cap llei específica, ni per ordre de cap autoritat judicial. Un corralito que és fruit d’un incompliment flagrant de les mateixes resolucions de l’AREB, donat que queda demostrat que l’AREB mai ha traspassat a Vall Banc els valors corresponents als comptes dels clients. Un fet que porta a la nul·litat del procediment de resolució. Però el més greu és que avui Vall Banc no compliria amb les ràtios bàsiques i hauria de ser fortament capitalitzada pels seus socis per fer front a les obligacions davant dels seus clients. En cas contrari, l’INAF tindria l’obligació formal d’intervenir Vall Banc.
Aquest corralito indefinit de Vall Banc provoca una situació molt vulnerable, donat que els creditors (clients) de Vall Banc que constatin la incapacitat d’aquest banc per fer front als pagaments podrien iniciar la via concursal i la corresponent fallida de Vall Banc. Un escenari que el nostre sistema no podria suportar.
Un risc sistèmic agreujat per l’escalada mediàtica i judicial en relació amb les suposades operacions de la família Pujol a Banca Reig/Andbank i l’augment de l’acidesa de les paròdies contra Andorra i la nostra banca.
Una empresa d’èxit no es pot exposar a aquests riscs sistèmics.
Evidentment, hi ha solucions, però passen necessàriament per acabar amb la forma de fer de DA. Un conglomerat d’interessos individuals que fa massa temps que té la majoria absoluta a quasi totes les institucions, i que crea un veritable monstre resultat d’incestuosos encreuaments entre política i diners.
