Les vacances són per desconnectar de la quotidianitat, de la feina, inclús de l’actualitat. Els periodistes tenim el mal aquell que ens impedeix tancar del tot les portes a les notícies que es publiquen cada dia, i si ho aconsegueixes durant uns dies, o setmanes, aleshores quan xafes de nou la realitat et pot agafar una síncope davant de tanta novetat i dels antecedents i les reaccions que acceleradament busques. Llegeixes i et sorprens buscant, potser, un desenllaç que no ha arribat o no és el que esperaves. Per això, no és bo desconnectar tant. Potser per la salut mental que donen aquells dies de descans sí, però aquesta salut empitjorarà quan vingui tot de cop. I és que en les darreres setmanes hi ha hagut un moviment que encara he d’endreçar per peces d’aquest trencaclosques taronja que tinc incomplet. Una consellera general de DA que plega perquè es va fer públic que treballava per a BPA fent ús del seu càrrec, un ministre que posa el seu càrrec a disposició perquè també havia estat vinculat a aquest banc desaparegut quan la llei l’hi impedia, però que encara és ministre, el pare d’un altre ministre que va tenir la sort de comprar-se un Porsche hores abans de la intervenció de BPA, unes denúncies a la fiscalia d’unes converses de WhatsApp dels Cierco als membres del Govern, un executiu que plega per dignitat. Perdó, aquesta peça encara no l’he trobada. Continuo buscant els trossos del puzle. Puff... i el senyor Martí havia dit que el cas BPA ja estava superat!! Bé, per contra, hi altres notícies que demostren que tot segueix igual; els malalts de càncer continuen demanant prestacions sanitàries imprescindibles.