No és una bona idea posar pantalles als cotxes

No és un secret per a ningú que tinc serioses dificultats per acceptar la moda actual de posar pantalles tàctils dins els cotxes. Des de la sèrie alta fins als cotxes més econòmics, tots els vehicles nous incorporen una pantalla. Naturalment, com més gran és, millor per a l’ego del constructor. En part, ho puc entendre. En els temps actuals, en què cada vegada costa més trobar recursos per diferenciar-se de la competència, la idea de posar un aparell electrònic relativament econòmic ha de semblar una bona idea. És una tecnologia que resulta prou habitual per a la majoria dels usuaris, que no tenen dificultats excessives per adaptar-s’hi. Permet simplificar un xic la disposició dels botons i altres manaments físics, tot i estalviant alguns diners. A més, és una bona manera de posar unes llumetes i animacions per alegrar uns interiors prou tristos i que, de ben segur, trobaran el seu públic. Potser em trobaré dins una minoria d’una sola persona, però no m’agraden.
Per entendre-ho, allunyem-nos un moment dels cotxes, i anem fins als vaixells de guerra: concretament, els destroyers de la classe Arleigh Burke americans. Amb un cost unitari de gairebé dos mil milions de dòlars, un pes que voreja 9.000 tones, i un armament digne d’un vaixell d’una classe superior, es pot dir que duen la tecnologia punta més avançada del moment. Això inclou, com no podia ser altrament, el control de la direcció i de la velocitat del buc a través de pantalles tàctils. De fet, aquesta sèrie va ser de les primeres a tenir aquesta tecnologia.
No puc assegurar del tot que existeixi una relació causal, però em sembla sospitós que els vaixells d’aquesta classe hagin estat els protagonistes d’una sèrie de col·lisions amb vaixells civils: l’USS Porter l’any 2012, i l’USS Fitzgerald i l’USS John S. McCain tots dos l’any 2017. En tots els casos, els seus contrincants eren petroliers o porta-contenidors de dimensions més que generoses, relativament fàcils de detectar. També cal dir que els oficials de bord dels vaixells americans van ser objectes de mesures disciplinàries, en què se censurava una pèrdua de consciència situacional. En paraules planeres: ni tan sols s’havien adonat de la presència de naus civils que els multiplicaven en tonatge, i que el vaixell militar, més potent i maniobrable,  hauria hagut de poder esquivar sense cap dificultat.
El resultat d’aquests fets és que s’està parlant de tornar a dotar aquestes naus de timó i comandaments de potència manuals, al vell estil, si més no per facilitar que les seves tripulacions es mantinguin atents a la mar. De la mateixa manera, m’agradaria que els cotxes i altres vehicles a les nostres carreteres estiguin dotats d’una mica menys de ginys electrònics que puguin causar distraccions els conductors, i que aquests estiguin una mica més per la carretera.