No ets prou bo

La Llei 37/2018del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra, dins l’Exposició de motius, diu: “L’activitat física, l’educació física i l’esport són fonamentals per al correcte desenvolupament de la persona. Entre altres beneficis, contribueixen a la millora de la salut i del benestar físic i mental, promouen els valors socials i contribueixen a la inclusió social, la integració i la igualtat d’oportunitats.”

El ministeri d’Educació i Ensenyament Superior, quan parla dels esports extraescolars diu: “Volem un model que respecti la individualitat de cada alumne, sense pressions competitives, que faciliti el descobriment de les seves capacitats i l’ajudi a créixer com a persona a través de l’esport.”

No cal entrar a detallar els nombrosos estudis, informes i normatives que parlen de la importància de l’activitat física en els infants.

La majoria d’activitats extraescolars que he pogut conèixer dins la meva limitada experiència, acompleixen l’esperit d’aquesta Llei, però quan parlem de futbol la cosa canvia. L’actitud d’alguns entrenadors al camp reflecteix la seva ineptitud i manca d’interès per transmetre els valors i l’esperit que la llei marca.

En algunes escoles esportives preval la competència per sobre dels interessos de l’infant. L’important és ser un club fort, tenir subvencions i guanyar, i això comporta que es realitzi la selecció dels infants per la seva habilitat a l’hora de practicar aquest esport.

I això comporta que alguns infants hagin de rebre el missatge de:

No ets prou bo.

És igual que t’agradi i gaudeixis jugant.

És igual que mostris interès anant cada dia.

És igual que t’esforcis.

No ets prou bo.

A la vida ens trobem confrontats a una selecció constant, però la infància hauria de ser el període on es valori l’interès i l’esforç per sobre de la capacitat.

No ets prou bo.

Us podeu imaginar el patiment que això representa per a un infant?

El que representa per a la seva autoestima?

Aquest “no ets prou bo” no és una dificultat més, pot comportar un patiment intens que minvi la seva autoestima i potenciï la seva inseguretat. Com a pares majoritàriament el que volem és inculcar la pràctica dels esports extraescolars per la importància que aquests tenen en el desenvolupament dels nostres fills, sense deixar de banda el primordial, que el nen gaudeixi.

Entenc que la competició i guanyar ha de ser un incentiu, la recompensa a la superació, a la constància i a l’esforç, però en cap cas l’objectiu principal de la pràctica d’un esport extraescolar.

Evidentment hi haurà infants motivats i amb habilitats que s’encaminaran cap al món de la competició, però la majoria ho faran simplement per gaudir.

També entenem que si un opta per una escola esportiva privada, accepta els requisits exigits per la mateixa, però quan hi ha una subvenció pública els requisits s’haurien d’emmarcar dins la legislació existent.

Tant de bo aquest escrit ajudi a evitar que altres infants siguin rebutjats a les diferents escoles esportives de futbol per no ser prou bons d’acord, evidentment, als seus criteris.

Tant de bo les famílies del nostre país comencin a fer sentir la seva veu quan visquin aquestes situacions.

Quan parlem de nens, l’esport hauria de contribuir al seu desenvolupament i felicitat, i no a la competició i selecció, o almenys això és el que jo crec.

Així que no puc donar les gràcies a l’escola de futbol Unió Esportiva Santa Coloma. “No ets prou bo” no ha ajudat el meu fill a ser millor.