No felicito els anys a les xarxes

No tinc tendència a felicitar l’aniversari a través de Facebook, ni de cap altra plataforma social. No ho faig en part perquè soc orc, és cert, però aquesta no és l’única raó.
Un dels motius reals perquè no ho faig és perquè a mi no me’ls felicita ningú, sens dubte en part perquè no tinc la meva edat visible a les plataformes socials. És una d’aquestes informacions que no trobo interessant en una persona i, per consegüent, he de pensar que a d’altres no els importa massa la meva edat. En tot cas, no crec que a les plataformes de xarxa social els hagi d’interessar... llevat, és clar, que hagin de fer servir aquesta informació per adreçar-me una publicitat dirigida en funció de l’edat. No sé si en vull.

Un altre apunt, en aquest sentit, és que això de fer que els usuaris es desitgin bon aniversari aporta molta informació a les plataformes, ja que augmenten les interaccions entre usuaris. Poden conèixer així, qui coneix qui a la vida real, i qui llegeix les informacions referents a altres usuaris dins del món virtual.

Diuen que nosaltres, els usuaris, també som els productes. Ho acceptem quan ens donem d’alta a serveis que són aparentment gratuïts. Em sembla que avui en dia a tothom li ha quedat clar que els servidors informàtics s’han de pagar, així com les factures d’allotjament i de l’electricitat que consumeixen les màquines. Però malgrat estar d’acord en principi amb aquesta manera de funcionar, no impedeix que a vegades vulguem limitar la quantitat d’informació que els cedim. És una mica com si ens trobem al mercat comprant un quilo de patates; segons com, hi pot haver una mica de negociació sobre el preu d’aquelles trumfes.

La diferència, és clar, rau en el fet que a les xarxes socials no ens alimentem, sinó que hi busquem sentir-nos bé a través del contacte amb altres persones. Alguns usuaris es mostren agressius o gairebé violents a través dels comentaris que hi poden deixar; poden anar més lluny i –hom suposa– sentir-se més lliures que si haguessin de dir segons què de cara a cara. D’altres usuaris van en un sentit gairebé oposat, es mostren més amables i afectuosos amb els amics virtuals que amb les persones amb qui es troben cada dia dins la vida real. Si hi pensem fredament, a vegades disposem de més informació sobre altres usuaris dins les xarxes, com podria ser la seva data de naixement precisa. Quan, a més, la plataforma que fem servir gairebé ens passeja aquestes dades davant dels nostres nassos amb missatges com ara: “Felicita aquell, és el seu aniversari!”, és encara més fàcil provocar les interaccions. La persona felicitada té una pujada d’autoestima amb el nombre de missatges que li arriben al mur i en pot deduir, segurament, que en realitat és una persona molt estimada. Aquella que la felicita també té aquella sensació agradable de fer plaer al primer i, possiblement, l’esperança que li faran el favor de retorn quan li arribi el seu torn. I la plataforma té una dada més a vendre als publicistes.

Cal dir que faig part d’aquell col·lectiu de persones que estem arribant a una edat que, en números romans, comença per la lletra L. És una L de las, de llòbrec o simplement de lúcid? No ho sé. Simplement em reconec en la mateixa situació que tota una sèrie de companys. Alguns estan prenent bé el canvi d’estatus mental del seu predicament. A d’altres, els sembla més aviat anar costa amunt això de començar la part costa avall de la seva existència. Ja veieu que no els cal ningú que els vagi felicitant els anys i fregant sal a la ferida, ja ho fan molt bé els mateixos.

Doncs, vet-ho aquí, aquest producte qui us escriu l’article d’avui no té data de caducitat.
Així, si em trobeu pel carrer, no cal que em feliciteu pels 50 anys que tinc a l’esquena. Desitgeu-me més aviat bona sort pel pròxim mig segle. Sí, per poc que estigui entre les meves mans, estic fermament decidit a continuar estant aquí un temps més per donar-vos la tabarra. Ho faig només per ser orc, no us penseu que sigui res de personal. Salut hi hagi!