No fem passar cavall per bèstia grossa

En teoria, hem après quatre coses al llarg dels darrers decennis: que quan l’humor sexista, racista, homofòbic, nacionalista, etcètera és generalitzat, desfermat i cruel és perquè com a comunitat tenim mancances estructurals. O és l’ou o és la gallina, vaja, perquè també pot ser a la inversa: aquest humor ajuda a “fer passar”, a reforçar una sèrie d’idees basada en prejudicis, en clixés injustos o en rols simplificadors. Diria que això ho hem entès. Quan a aquest humor rude i indiscriminat s’hi sumen les malfiances que el desfermen (o la base que l’adoba) es pot acabar en situacions en què l’abús verbal esdevé gairebé “natural”. I aquest caldo de cultiu facilita que es tolerin o augmentin situacions en què l’abús o la violència deixa de ser només verbal i passa a fer-se física. Ho coneixem.

Per tant, hi ha un fonament d’acudits, malnoms o prejudicis que no només punyen d’entrada sinó que actuen, a més, com a potenciadors de futures accions feridores encara més greus. Cal ser conscients tothora del respecte que tothom mereix. I en societat, aquesta consciència deriva necessàriament en correcció política. No s’hi val a dir porrontxo, puta, moro, maricó, gavatx(o), subnormal o catalufo. Vet aquí el resum d’allò que, sobre el paper, ja no ens cal repetir.

Per això em rebenta tant quan la correcció política deixa de posar-se al servei de la dignitat de les persones, de les comunitats, de les minories o dels animals per passar a ser explotada o manipulada per les institucions, les corporacions i les empreses per amagar, justament, la seva pròpia indignitat. És el cas d’algunes expressions que em van sobtar en un article recent sobre el cas d’uns cavalls a la parròquia de Sant Julià de Lòria.

S’hi parlava de “no atenció adequada”. Si bé no tinc dificultats amb el concepte d’atenció inadequada o el de desatenció, ¿em podeu dir com es menja això altre? Des del parc d’animals en qüestió es va manifestar que “s’havien aplicat mesures per recuperar [els cavalls] del grau d’engreixament baix en què estaven”. ¿Grau d’engreixament baix? Els pobres cavalls estaven cadavèricament prims!

No permetem que ens enredin a l’hora de divulgar i denunciar situacions d’injustícia palesa. Siguem valents: s’ha acabat això de deixar que ens parlin amb llengua d’escurçó, que tolerem que se segueixi fent passar bou per bèstia grossa! Parlem aquí d’una “infracció greu” (sancionada amb tan sols 300 euros) que, ras i curt, amb la nova Llei de tinença i protecció dels animals pendent d’aprovació en endavant es tipificarà com a maltractament.