“Mai confiïs en res que pugui pensar per si mateix si no pots veure on té el cervell”. És el consell que Arthur Weasley dona a la seva filla Ginny quan ‒alerta espòiler!‒ en el seu primer any a Hogwarts (Harry Potter i la cambra secreta) confia els seus secrets al diari de Tom Riddle, que li respon i l’aconsella sobre els seus dubtes i inquietuds i acaba posseïda per la memòria del jove Lord Voldemort. És un consell que volia recordar avui, després que divendres haguéssim agafat el Hogwarts Express per tornar a l’escola de màgia i bruixeria, i en un context on la intel·ligència artificial cada vegada agafa més protagonisme.
No soc gens experta en la qüestió (de la intel·ligència artificial, de la saga Harry Potter sí que en sé alguna cosa) però penso que el consell del pare Weasley és molt oportú, perquè l’instint sol ja ens posa els pèls de punta i més veient el que ja ha fet la intel·ligència artificial i els perills que comporta per a la societat i la democràcia, entre d’altres. Sí, segur que té avantatges, no ho negaré, però cal que es reguli tot molt bé i disposar dels recursos necessaris per poder controlar-la. Cal, també, fer molta pedagogia al seu voltant per saber identificar i interpretar correctament les seves accions i creacions. Tots hem vist imatges fetes per intel·ligència artificial que podrien derivar en conflictes, com a mínim, de caràcter polític i social, que podrien fer perillar l’equilibri necessari per garantir la convivència.
Així doncs, tan important és que sapiguem identificar la font de la informació i que desconfiem si no sabem veure on té el cervell, com la qualitat de la informació, com ja vaig defensar en aquest mateix espai l’11 d’agost.
