No, no i no! Per què?

Bon dia tingueu!
Mireu, un quan arriba a certa edat i se li omple el pap, ha de treure el que hi té per no rebentar. I avui toca parlar dels que sempre diuen  no a tot. I això ve de lluny, forma part de la idiosincràsia del País. Però ara, amb les noves tecnologies i l’anonimat dels comentaris, això s’ha tornat una selva de feres ferotges capaces d’atacar qualsevol cosa que es mogui sense tenir gana, només per plaer.
Tots recordem el cas de l’heliport al Patapou: que si dalt d’un roc, que si com hi arribaran els bombers, que si passaran els helicòpters per sobre els edificis, que si l’ecologia, que si..., que si... Un servidor viu a la zona de Prada Ramon i us puc assegurar que cada dia passen helicòpters per sobre les nostres cases i fan soroll. A molts llocs els heliports estan sobre edificis. Fins i tot aquí hi havia projectat un heliport sobre la caserna de bombers i per un error de mides no es va arribar a executar.
La qüestió és ser força negatiu, per crear opinió, però no oferir cap solució. Després passaria el mateix a Encamp. Perquè segur que tota la gent que puja de turisme amb cotxe acabaria pujant amb helicòpter per no fer cues, oi que sí? Per favor, si dieu que no, doneu raons de pes i no només bajanades, per no dir una altra cosa.
Algú recorda quan es va dir que es peatonalitzaria Carlemany? Quins aiaius? Quin desastre econòmic s’atansava sense cotxes? Però hi va haver algú que va aguantar la pressió (no revelarem els motius) i l’obra es va fer. I ara qui tornaria enrere de tots els que van alçar els crits al cel? Que aixequin la mà!!
I del túnel del Pont Pla? Ningú no hi creia! Ni els que fèiem cues de tres hores cada dia en sortir de feina durant la temporada d’esquí. Però els tècnics tenien clar que funcionaria per desembossar el cul-de-sac en què s’havia convertit la vall de la Massana i Ordino.
No parlarem del paper de les vacunes contra la Covid en el terreny personal i en el terreny social. Ens allargaríem massa i no tinc tant espai, però aquí les xarxes socials també hi tenen molt a veure.
L’últim gran daltabaix entre pros i contres és el protagonitzat contra la multinacional farmacèutica Grifols. Problemes de seguretat, jurídics, de cost econòmic, etc. Ningú parla de les famílies que vindran a viure al país i el que això reportarà, donat que serà gent d’alt poder adquisitiu, per exemple. Això sí, acusacions de vampirisme perquè aquesta companyia compra sang a gent necessitada a 30 dòlars l’extracció, amb un màxim de 250 dòlars mensuals en cas de dues extraccions setmanals (segons La Valira). Això per a gent necessitada suposo que són molts diners (i no és que jo ho defensi) però com diuen en castellà, “a falta de pan buenas son tortas”.
L’OMS només accepta l’extrac-ció de sang de manera voluntària i altruista. Molt bé. Però si hi hagués diners i es paguessin 30 euros per donació a la nostra societat ens sortiria les reserves de sang per les orelles. Ningú es planteja les donacions (cobrant) de semen! I alguns estudiants (i no tant) es paguen la festa. Tampoc ningú es planteja les proves que fan les farmacèutiques en països pobres de l’Àfrica i l’Àsia, sense cap control estatal, dels seus medicaments en fase d’estudi. Tots anem amb la recepta, ens prenem les pastilles i donem per fet que tot ha estat legal.
Sabeu què? Abans d’opinar, de dir sí o no, informeu-vos una mica, en diferents canals, creeu-vos una mica d’opinió, dubteu i no us cregueu en la possessió absoluta de la veritat. És molt lleig i, sobretot, fa molt ruc.    
Au! Bon dia tingueu.