No sé quanta gent viu a Andorra, i tu?

El que passa amb la població d’Andorra és paradigmàtic. De vegades amics de fora m’ho pregunten (“quanta gent viu a Andorra?”) i no sé mai què respondre. “Uns 75.000. Uns 78.000. No arribem a 80.000”. Normalment no estan prou interessats en el tema perquè els expliqui que els comuns són els responsables de netejar les dades del cens i que en realitat això no els acaba de convenir perquè una part de les transferències que reben es calcula a partir del nombre d’habitants que hi ha a cada parròquia. Per això sempre hi ha una diferència que pot arribar a ser significativa entre les xifres que publiquen els comuns i la dada que dona el departament d’Estadística: 78.015 habitants l’any 2020. Diuen que la CASS és qui potser té les dades més fiables, o fins i tot els bancs pel que fa a persones que han deixat de residir al país i no s’han donat de baixa del Comú. De vegades, les xifres que ballen amunt i avall són de 6 o 7.000 persones. Que no serien moltes si estiguéssim parlant d’una població de 30 o 40 milions de persones, però que en el cas d’Andorra suposen al voltant del 10% del que estimem que podria ser la seva població. Aquesta imprecisió és un problema a l’hora de planificar recursos, està clar. El que em preocupa, però, és que no és només de la població que ens falten dades. Dades obertes. M’hi va fer pensar ahir la consellera socialdemòcrata Susanna Vela quan reivindicava un arxiu nacional que garanteixi l’accés en condicions a la documentació. S’ha aprovat una llei de transparència, i benvinguda sigui, però encara ens queda molt camí per recórrer. Que el 2022 ens faci avançar unes quantes passes en la bona direcció.