No, no serà un diumenge qualsevol. Sortirem aviat. És dia festiu, i aquest més encara. Com qui va a missa de vuit, a respondre a la seva fe, nosaltres també de bon matí farem cas de la nostra. I passejarem pels carrers, que són nostres, de tothom, i això ningú ho pot negar. I ens toparem amb aquells uniformats i somriurem, perquè nosaltres no entrem en el seu joc. No anem per ells. Serà un dia festiu i, com tants altres, en gaudirem, expressant-nos, tots units, amb cartells de democràcia i amb la cara ben alta. No ens hem d’amagar, no estem fent res de malament. No portem cap arma, només papers amb la paraula llibertat escrita, roses, música de gralla i somriures. Els uniformes forans que venen a “ajudar” els autòctons es trobaran que no tindran feina perquè no hi haurà cap tumult. Perquè serà un diumenge festiu, però també un diumenge que ningú desitjava. Ni els que han enviat tots els efectius policials com si s’iniciés una guerra i que parlen de cop d’Estat, ni aquells que encara a hores d’ara parlen d’un referèndum que no serà, no com ells volien que fos, no com ha de ser. El que sí que és clar és que després del vermut de diumenge i de passejar pels carrers ens asseurem a llegir i veure les informacions que es derivaran d’aquest dia. Un diumenge festiu però que també serà històric i que marcarà un abans i un després en la història de Catalunya i d’Espanya, en la història d’una independència que no té fre. En la història d’un Govern caduc, autoritari, que haurà de dimitir, perquè el que està clar és que després d’aquest diumenge festiu res tornarà a la normalitat en la vida política d’aquestes dues realitats.
