Les meves amigues de l’Institut Andorrà de les Dones acaben de publicar una Guia pràctica del llenguatge inclusiu i no sexista absolutament necessària. En recomano fervorosament la lectura per entendre com escriuríem i com parlaríem si deixéssim el llenguatge en mans de buròcrates especialitzats a (i pagats per) detectar greuges identitaris i de gènere: estereotipat, garratibat, convertit en prosa administrativa inert. Un nyap. Això sí, inclusiu i no sexista segons ells, o elles, o què sé jo. El masculí genèric és l’objectiu a abatre perquè constitueix “el tret androcèntric del llenguatge més difícil de modificar”. Però “ens hi hem d’atrevir”, animen, revolucionàries, tot i que el masculí genèric sigui normativament correcte. L’únic correcte, de fet. Queden proscrits per la nova lliga antivici expressions com “els andorrans”, “els padrins” o “els pagesos” (diguem “gent d’Andorra”, “gent gran” i “pagesia”). També els fan nosa “els afectats” (s’ha de dir “persones afectades”), “els autònoms“ (“persones autònomes”), “els malalts" ("persones malaltes”) i anar fent. Ho veuen, oi? Persones, no bèsties ni marcians. Fins i tot ciutadans és sospitós de sexisme (digui ciutadania, habitants, residents), i s’ha acabat parlar dels nens: en endavant, infants, mainada o, mare meva, quitxalla. Quitxalla! I per decomptat, parlem d’alumnat, professorat, electorat i funcionariat, tot en -at. Si el que pretenien era proposar un manual de prosa estrafeta, ortopèdica i, pitjor encara, que no ajudarà a avançar ni un mil·límetre cap a la igualtat, ho han clavat. Un 10 per a les persones autores. Però com diu la meva amiga Alba: i al llenguatge, qui el defensa, de tanta ximpleria?
