No som tan lluny, és el mateix mar

A debat hi ha l’ètica o la decisió de publicar fotos amb nens ofegats per pressionar la classe política i per remoure consciències. Les veiem a la televisió mentre sopem, i continuem amb la cullera. Són éssers humans innocents que moren. I d’altres que no viuen. Passa a Síria i passa en altres llocs, però són els interessos polítics i econòmics els que fan que es publicitin més alguns conflictes que d’altres. A la Seu d’Urgell, cada diumenge unes poques desenes de manifestants reclamen pels drets dels refugiats i tallen la N-145, i la gent només es preocupa per saber a quina hora és per no haver d’estar parats a la carretera. Hi ha moltes maneres de col·laborar, d’ajudar, però això de veure-ho com lluny ens fa despreocupar-nos. Però no, disculpin. No és tan lluny. Aquella aigua en què, ara ja amb el bon temps, vostès es banyaran quan vagin a la gran Costa Daurada on tenen l’apartament, és la mateixa que ha entrat per la boca i les vies respiratòries dels nens ofegats a les costes gregues i turques. La mateixa. No som tan lluny. Aquell mar que veiem com un símbol de vacances, de relax, és el mateix que ha matat més de 340 menors. I que continua matant. Potser aquest estiu, com alguns d’anteriors, ocuparà una pàgina al diari el fet que un menor amb banyador s’ha ofegat a la platja de Lloret de Mar. Dels centenars de nens morts, només Aylan Kurdi va tenir el seu espai en premsa, aquest sí que va motivar la creació de l’ONG Proactiva Open Arms. Aylan no estava banyant-se. ¿On són els 20 refugiats que Andorra havia d’acollir? Hi ha consciències que no es remouen. No cal esperar la UE. Cal actuar ja. Sí que es pot. Ja hi ha ciutats que ho fan.