A finals del 2022, el Comú d’Andorra la Vella llançava un concurs d’idees per reformar la plaça del Poble amb l’objectiu de dotar-la de més espais d’interacció social i repartir el flux de vianants de l’avinguda Meritxell entre aquest carrer i el Prat de la Creu. Una reforma que pretén, segons els seus impulsors, retornar la dignitat perduda a aquest lloc emblemàtic de la capital, posant ordre a tots els espais inconnexos que avui en dia s’hi troben.  
Com que de moment el projecte executiu no s’ha tirat endavant aprofitaré l’avinentesa per retornar el nivell, categoria, estimació, dignitat... o diguem-li com vulguem, a un equipament tan bàsic i fonamental com és una biblioteca. A priori hom diria que el tema no ve al cas, i de fet agrairia que així fos, però a la passada roda de premsa de presentació del projecte guanyador, un dels dos participants va deixar caure que a un determinat espai tant podria encabir-se una biblioteca, com un magatzem. Dos serveis públics fonamentals i de característiques similars que influeixen d’igual forma en l’educació i la cultura dels ciutadans. 
Ironies a part, és evident que Andorra la Vella es mereix un equipament bibliotecari que encaixi amb els requisits d’una societat del segle XXI, i s’orienti fonamentalment en les necessitats dels seus usuaris potencials. Un edifici que sigui concebut tenint en compte el punt de vista dels professionals que hi treballen i lluiten cada dia per tirar endavant un servei, tot i les dificultats manifestes.  
En aquest sentit, la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris i Biblioteques (IFLA), una de les institucions més prestigioses a escala mundial en la nostra branca, va impulsar ara fa uns quinze anys una secció de treball dedicada a  la planificació d’edificis bibliotecaris. Formada per professionals de diferents disciplines, estudien les diferents formes d’adaptació dels nostres centres al seu entorn, tot analitzant experiències prèvies en situacions similars, tant positives com negatives. Ben segur bona part dels projectes analitzats s’ajustarien a la nostra població i entorn, i ens ajudarien a entendre el perquè un espai que es projecta per ser un magatzem no contemplaria els mateixos requisits que una biblioteca. A no ser que volguéssim impulsar un magatzem cooperatiu que donés servei a totes les biblioteques del país, les quals coincideixen en la problemàtica de la manca d’espai, i ben segur que estarien encantades amb l’oferiment.
És evident que quan arriben eleccions la imaginació es dispara i tota opció és bona, sempre que es manifesti la voluntat de fer alguna cosa amb aquells metres quadrats que ens sobren i aquells serveis que el ciutadà reclama. Però no senyors, no tot s’hi val. Amb independència del color i la tendència, amb la cultura i l’educació no s’hi juga, sinó que són valors a protegir, fonamentals per al bon desenvolupament del nostre país. I en aquest aspecte, les biblioteques i els bibliotecaris tenen molt a dir.