Els estudiants catalans de final d’etapa a primària i secundària punxen en les matèries científiques, també en anglès i no tant en català, però no us penseu que en aquesta darrera es poden fer salts d’alegria per la millora. I se sap que punxen per les proves de maduresa que es fan quan acaben aquestes etapes. Si no es fessin no se sabria? No a nivell general. I aquí a Andorra? Com van els nostres alumnes? Fa tot just un any, el ministeri presentava l’avaluació del sistema educatiu andorrà i en la part de secundària hi havia un element en comú, perquè també aquí els alumnes suspenien en mates, mentre que a primària, milloraven. Convindria saber quina ha estat l’evolució en el darrer curs, si és que en un any es poden veure resultats palpables d’unes mesures que se suposa que els han d’ajudar a millorar.
No vull caure en el parany de dir que a la meva època –ja soc granadeta– obteníem millors resultats en l’aprenentatge, perquè suposo que depenia també de molts factors, però sí que considero que cal afavorir i cuidar tot el que es pugui la formació en les etapes primerenques. És essencial, elemental, per aconseguir una base ferma de coneixement i destresa per afrontar la vida. No tots hem de ser pous de saviesa, només faltaria, ni tots hem de tenir les mateixes habilitats. A mi, ni m’anaven bé, ni m’agradaven les mates, era de lletres i lletres pures. I ara em penedeixo una mica de no haver-me aplicat més. No sé si passaria jo aquestes proves de maduresa i competències que tan de moda estan i que es fan ara. El que sí que sé és que les condicions en les quals els nostres infants aprenen poden portar a millors o pitjors resultats. I que també això s’ha de cuidar, i toca als pares i mares fer-ho, i a l’Estat acompanyar de la millor manera.
