Bon dia tingueu!
No. No vull parlar de la guerra. Vull parlar dels sentiments de bondat i ajuda que ens ha desfermat com ho va fer , ara fa dos anys, la pandèmia. Aquesta solidaritat cap a milions de dones, nens petits i avis que fugen d’una guerra a Europa, de la mateixa manera que van fer d’altres de Síria o Afganistan, però aquells no eren ni blancs, ni catòlics ni europeus. És igual, deixem-ho així. Homes no n’hi ha. S’han de quedar a defensar el seu país. Segur que n’hi ha milers que els importa una merda tirar quatre trets per defensar un tros de terra a canvi de perdre la vida. Per què si al final guanyen, què els donaran, les gràcies per un país destruït?
A hores d’ara ja n’hi ha que s’estan fregant les mans, fent pressupostos, per saber quan hauran d’invertir a reconstruir el país. 
Les fàbriques d’armament han aconseguit el que volien: tornar a incrementar la fabricació i les vendes i crear la sensació que això és necessari i un bé per a tothom. Ja no els quedava cap guerra important a prop, després de la retirada dels EUA de l’Afganistan. Quatre misèries a Síria, Líbia i a Iraq, on ja moren més dones i criatures de gana que per la guerra. A l’Àfrica malviuen a cops d’Estat i a cops d’islamisme, i els xinesos estan comprant terrenys rics en minerals estratègics (al Congo, cobalt; a Zimbàbue, liti; a Guinea, alumini) a canvi de millores en les infraestructures del país, allò que els europeus mai no van saber fer perquè només saquejaven i esclavitzaven
Els senyors de la guerra també ens han fet creure que ens quedarem sense gas i petroli perquè Rússia s’enfadarà. L’únic que de moment no li hem embargat és el petroli ni el gas. Tots els governs europeus li van concedir préstecs multimilionaris a Putin per reconstruir i renovar les seves empreses petrolieres i més endavant, aquests caps de govern van passar a formar part d’aquestes corporacions cobrant sous fastigosament exagerats per no fer res. 
Putin no és comunista. Els comunistes de la vella URSS ja no ho són. Ara són russos en camí cap a un nou capitalisme encapçalats per un autòcrata –ara als dictadors se’ls diu així–. Un dictador envoltat de voltors –ara se’n diu oligarques– que s’omplen les butxaques i que dominen tots els centres de poder (econòmic, militar, mitjans de comunicació, religiós, judicial, legislatiu...) a canvi que el poble cregui cegament en el seu líder i tingui una vida cegament digna. Us sona això? A Espanya n’hi va haver un durant 40 anys
Una curiositat: sempre que es parla de dictadures es parla de Cuba, Veneçuela, Xina, Rússia... tots comunistes. Però ningú parla de Kuwait, Dubai, Qatar, Aràbia Saudita. Per què serà? 
Zelenski és un actor. Domina perfectament el llenguatge de les emocions i sap què ha de dir per arribar al públic. Així va guanyar les eleccions. Molts polítics haurien d’estudiar teatre, així no farien tant el ridícul. Un oligarca rus anti-Putin li va finançar la campanya. El que potser no s’esperava era una pandèmia i una invasió russa amb destrucció massiva de país. Però els seus dots d’actor fan que el poble li doni tot el seu suport i ha tingut la possibilitat de dirigir-se a tots els parlaments occidentals i a cada un els ha sabut tocar el voraviu.
I a l’altra banda, aquests milions de persones que ara són acollits i ben rebuts, d’aquí a un temps seran oblidats. A excepció de les dones amb carreres professionals (metges, professores, científiques) la resta, un cop obtinguda la residència temporal, quan hagin de buscar feina es veuran abocades a feines de salaris base o pitjors. Dones soles, o amb fills, o amb gent gran a càrrec, i les ajudes humanitàries s’hauran acabat perquè ja seran invisibles com ho són els mils de milers de gent sense sostre o amb problemes reals per sobreviure. Només els quedarà pensar si algun dia podran tornar al seu país, a casa seva, i si ho podran fer en família o si ho faran en condició de vídues, orfes, o mares que han perdut algun fill.
I aquí continuarem dormint tranquils perquè ja hem fet la bona obra de l’any. Mentre no ens toqui el rebre i els forasters no ens treguin la feina, que Nostre Senyor hi faci més que nosaltres.Amén.    
Au, bon dia tingueu!