Nòmades

Trobar pis a Andorra és com la plaga bíblica de les llagostes però en comptes d’un èxode massiu pel desert ha provocat una fugida cap als portals Idealista i Fotocasa. Actualment si ja tens habitatge pots patir una rescissió de contracte, un augment desmesurat, que el propietari el posi a Airbnb, o que vulguis marxar perquè en el bar de sota fan spoilers amb els gols perquè el senyal de televisió els arriba abans que a tu ja que tenen el paquet d’Andorra Telecom, i el teu és pirata. O quan t’arriba l’olor del que anomenen paella i que és quan entens que hi hagi una marca d’arròs que es diu SOS. Fins ara ens quedava la Seu però aviat ni això, tret que es compleixi la sortida multitudinària de residents a Catalunya cap a altres contrades que pronostica Inés Arrimadas, la ciutadana que quan parla de presó diu trena com el Lute de Camina o revienta o l’Angela de Deprisa, Deprisa.

Des del Paleolític que no hi ha hagut tanta mobilitat amb l’habitatge. I això que hi ha al mercat pisos que no són molt més grans que una cel·la i amb menys llum que una presó de Tailàndia. En alguns pots netejar plats al mateix temps que et dutxes perquè la cuina, el bany i el saló són un ens uniforme i personal.

A més, a l’hora de buscar pis has d’anar amb compte, sobretot amb els anuncis perquè on hi diu “vistes indescriptibles” és que tens un bloc de pisos al davant, un “aire condicionat” és probable que estigui condicionat al temps que faci, si fa fred tindràs fred, i si fa calor, tindràs calor, un “paratge idíl·lic” implica que hauràs d’entrar a l’apartament amb pomada de forense als orificis nasals com Clarice Starling (Jodie Foster) a El silenci dels anyells per la pudor que hi ha, i un “perfecte estat” suposa que hi hauràs de donar sis capes de pintura a les parets. I això de la manca de pisos no té pinta de ser una fenomen puntual com Paquita Salas o James Rhodes. La pateix quasi tothom i fins i tot els responsables de les estacions d’esquí que, com en el cas d’Ensisa, han hagut de llogar l’antic hotel Pellicer per allotjar-hi els temporers.

Per a un particular, però, l’odissea no es limita a trobar pis. Cal complir amb un seguit de requisits abans de signar el contracte com ara les nòmines, avals, certificats d’antecedents penals, llibre de família, punts de la CASS, el treball enquadernat de final de màster, els extractes bancaris, la targeta Fidèlia i haver actuat en el descans de la SuperBowl. Si hi ha nens petits han de ser socis del Club Piolet i si hi ha gent gran han de poder acreditar, de forma documental, que han anat, almenys, a dos dinars de la Festa Magna. El candidat també pot patir un examen consistent en recitar de memòria la lletra d’una cançó de Vetusta Morla, saber fer polinomis, trobar una raó que justifiqui per què als jugadors del Barça els queden tan curts els pantalons del vestit oficial i debatre sobre si la truita de patates pot ser plat principal o no a l’hora de dinar. A aquest pas, els anomenats millennials seran la primera civilització nòmada de la història.